genealogia de la mora

Nietzsche es proposa capgirar els valors, la "transvaloració": retornar al significat originari dels valors perquè ajudin a viure amb la màxima intensitat possible.

2. Crítica a l'utilitarisme: l'origen dels valors no es troba en la utilitat. La moral no és "la del més gran bé per al més gran nombre" pròpia de l'utilitarisme, sinó que l'origen dels valors positius son donats pels homessuperiors (l'home creador, que posseeix una gran voluntat de poder) en oposició a tot allò que caracteritzarà l'home inferir (l'home ressentit, dèbil que accepta obeir cegament): [L'absència de dolor no ha de ser el fi de la vida; hem d'acceptar tant el dolor com el plaer; el dolor està vinculat a la creativitat]. Els nobles van considerar allò bo com el que ells feien i com a dolent el que feien elsseus súbdits. L’origen del concepte “bo” s’ha de cercar en l’egoisme dels senyors.
 

"Para mí es evidente, primero, que esta teoría [el utilitarismo] busca y sitúa
en un lugar falso el auténtico hogar nativo del concepto "bueno": !el juicio "bueno" no procede de aquellos a quienes se dispensa "bondad"! Antes bien, fueron "los buenos" mismos, es decir, los nobles, los poderosos, los hombres deposición superior y elevados sentimientos quienes se sintieron y se valoraron a sí mismos y a su obrar como buenos, o sea como algo de primer rango, en contraposición a todo lo bajo, abyecto, vulgar y plebeyo. [...] !qué les importaba a ellos la utilidad!" 
 
3. Moral dels senyors/moral dels esclaus (guerrers / sacerdots (jueus)): Els sacerdots mobilitzen a tots els dèbils, malalts i fracassatscontra els guerrers. Per a Nietzsche en el judaisme "el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors". La imposició de l’instint del ramat dels febles (oprimits, súbdits) va provocar el canvi del sentit original. Ha guanyat la moral de l’home vulgar i els senyors han perdut.
 
“Han estat els jueus aquells qui amb una conseqüència aterridora i amb els ullals de l’odi més abismal (l’odide la impotència) han gosat d’establir i de mantenir la inversió de l’equivalència aristocràtica dels valors (bo = noble = poderós = bell = feliç = estimat per Déu), és a saber: "Els bons només són els desgraciats. Els bons només són els pobres, els febles, els humils. Els pietosos i els beneïts per Déu també són només els qui pateixen, els desposseïts, els malalts, els lletjos. Només ellsobtindran la felicitat eterna. Al contrari, vosaltres que sou nobles i poderosos sereu per sempre els perversos, els cruels, els cobejosos, els insaciables, els ateus. Vosaltres sereu també eternament els dissortats, els maleïts i els condemnats...".
"Aquest concepte de “dolent” d’origen noble i aquella idea de “pervers” sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable –el primer concepte és unacreació posterior, una cosa secundària, un color complementari, mentre que el segon concepte és quelcom original, el començament, l’acte veritable dins la concepció d’una moral dels esclaus- són molt diferents, per bé que ambdós termes “dolent” i “pervers” es contraposen en aparença a la mateixa idea de “bo”. Tanmateix, la idea de “bo” no és la mateixa. Basta que hom es pregunti qui és pròpiament“pervers” en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta és aquesta: precisament “l’home bo” de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement acolorat, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment."
4 En l'origen de la moral occidental hi ha el ressentiment dels febles: són incapaços de viure la vida intensament i creativament.  Aquesta inversió dels valors ha estat duta a terme pels febles (esclaus, Plató, Sòcrates, Jueus, cristians, protestants, revolució francesa, marxisme...) amb la finalitat d’acabar amb tot allò noble (aristocràcia romana, àrab, germànic, renaixentista...).
“Com ja se sap, els sacerdots són els enemics més perversos. Per quina raó? Perquè són els més impotents. A partir d’aquesta impotència...