Genealogia De La Moral Comentari











La veritat del primer tractat és la psicologia del cristianisme, de l’esperit del ressentiment, no de l’esperit com es creu d’ordinari- un antimoviment per la seva essència, la gran revolta contra els dominis dels valors nobles.

L genealogia és el procés d’estudiar i rastrejar l’ascendència i descendència d’una persona. Nietzche aquí l’associa amb l’etimologia, disciplina que estudial’origen i l’evolució de les paraules. Pretén esbrinar el significat originari i ocult dels termes que van originar el significat de “bo” i “dolent o pervers”.

Aquests psicòlegs anglesos que per ell actuen de bona fe són: Charles Darwin, Herber Spencer, John Stuart Mill, naturalistes, evolucionistes i utilitaristes.

SegonsNietzche, han fet aparèixer la part vergonyosa de l’home en iniciar unahistòria dels orígens de la moral. Quina pretensió tenen? Volen empetitir l’home? Van a cercar la veritat sacrificant els seus propis prejudicis?




Per Nietzche , aquest historiadors de la moral pensen de manera “ahistòrica” i relacionen el concepte de “bo” amb el profit, l’oblit, el costum i l’error.
Però el que és bo no prové d’aquells que foren afavorits per la “bondat”, sinó que “els bons”,és a dir, els nobles i poderosos, són els qui establiren les seves obres i accions coma bones i crearen així els valors i els noms dels valors.



Nietzche, bon estudiós del llenguatge, emprèn una tasca filològica per establir l’origen i el significat ocult en l’evolució de les paraules. Una aportació seva és que el mot “bo” no va unit a les accions que “no són egoistes”, sinó a les accionsespontànies dels nobles (origen dels valors aristocràtics.










Per l’autor quan entren en decadència els valors aristocràtics, és quan apareix la contraposició entre accions egoistes i no egoistes, marcant l’origen de la moral. Aquesta contraposició expressa l’instint de ramat, pel qual els termes moral, generós i desinteressat són sinònims.



L’origen del judici de valor del que s’anomena “bo”, nopot provenir de la utilitat ni d’un oblit posterior. Una utilitat com aquesta no s’hagués oblidat mai.


























La tesi més acceptable, la de Herbert Spencer també és falsa. Nietzche acceptarà que si la utilitat ha generat una moral, no vol dir que la utilitat sigui l’origen de la moral.









L’etimologia de les diverses llengües –segons Nietzche- ens ajuda a descobrirl’origen del terme “bo”. Totes han patit una transformació semblant: noble i distingit estaven en l’origen del concepte “bo”. I aquesta transformació fou paral·lela a la dels mots com ara vulgar, plebeu i baix, que acaben originant el concepte de “dolent”.












Henry Buckle fou un historiador anglès que considerava que el medi natural condicionava les activitats humanes i afirmava que l’acció delsgrans homes no tenir cap paper rellevant en les canvis històrics.


De l’anàlisi dels mots antics Nietzche extreu que els nobles es consideraven superiors, dominadors i, fins i tot, veraços. Aquest és el terme que s’atribueix al poeta grec Teognis de Megara sobre el que Nietzche fa fer el seu primer treball filològic.









L’estudi etimològic depara el descobriment d’una sèried’associacions:
Dolent, ordinari, vulgar, vergonyós, equivalents a plebeu.

Valent, aristocràtic, veraç equivalent a noble.


Noves associacions:
Malus: persona de color fosc, de cabell negres. Població preària.

Bonus: persones de cabell ros. Els celtes, els aris.

[Aquests termes i aquest fragments descontextualitzats van ser manipulats, anys més tard, per la ideologia nazi.]

Rudolf Virchow metge i biòleg alemany, fou el primer estudiós de la patologia cel·lular, és a dir, d’aquella malaltia originada per la lluita entre cèl·lules i cossos estranys.


























“Pur”, segons Nietzche, té un origen en la neteja, en l’abstenció de certs aliments.









La casta sacerdotal, antítesi de la casta dels nobles, de fet inactius, es dedica a incubar idees i sentiments. Té dos mots...