GENEALOGIA DE LA MORAL

PRIMERA DISSERTACIO
«BO I PERVERS», «BO I DOLENT»

1
Aquests psicolegs anglesos, als quaIs cal agrair els unics intents
que han existit fins ara de fer una historia del naixement de la
moral, ens plantegen en ells mateixos un enigma que no es gens
insignificant. Per aixo, com que es tracta d'un enigma de caracter personal, he de confessar que tenenun avantatge fonamental
en relaci6 amb els seusllibres: ells mateixos s6n interessants. Que
pretenen propiament aquests psicolegs anglesos? Tant si es vol
com si no es vol, horn els troba sempre dedicats ala mateixa obra,
es a dir, ala tasca de fer surar la partie honteuse del nostre m6n
interior i de cercar allo que es propiament efica\;, fonamental i
decisiu pel que fa al desenvolupament precisament alli on l'urc
inteJ.lectual de l'homevoldria trobar-ho en darrer Hoc (com, per
exemp1e, en la vis inertiae del costum, en la manca de memoria,
en un mecanisme cec i fortuit d'uni6 de les idees 0 be en quelcom de purament passiu, automatic, prodult d'una manera reftexa, molecular i fonamentalment estupid). Que impulsa propiament aquests psicolegs a seguir sempre aquesta direcci6? Es un
instint secret, malici6s, vulgar, tal vegadairresponsable, de voler
empetitir l'home? Es tract a potser d'un recel pessimista, de la
malfianc;a d'uns idealistes desiJ.1usionats, ofuscats, que s'han tornat verinosos i mals sorges? Es una enemistat i una rancunia baixes i subterranies envers el cristianisme (i envers Plat6), que tal

vegada mai no han arribat a passar el llindar de la consciencia?
Es tracta potser d'un gust rampellut per les cosesestranyes, per
les paradoxes doloroses, pel caire qUestionable i absurd de l'existencia? 0 es finalment una mica de tot: una mica de vulgaritat,
una mica d'ofuscament, una mica d'anticristianisme, una mica de
pruija i de necessitat de cases fortes com el pebre ...? Em diuen,
tanmateix, que nomes son granotes velles, fredes i ensopides que
s'arrosseguen i saltironen entorn de I'home, a I'interior deI'home,
com si aquf es trobessin en el seu element natural, es a dir, en
aigiles pantanoses.
Sento aixQ i em resisteixo a creure-ho, mes
encara, no ho crec. I si horn pot desitjar quan no pot saber, jo
desitjo de tot cor que la veritat sigui la contraria: que aquests investigadors que analitzen !'anima per mitja del microscopi siguin
fonamentalment animals valents, generosos i orgullosos, quesaben refrenar tant el seu cor com les seves sofrences i que han estat
educats per a saerifiear qualsevol desig a la veritat, a totes les
veritats, fins i tot quan es tracta d'una veritat senzilla, aeerba,
lletja, adversa, contraria al cristianisme, immoraL, ja que aquestes veritats existeixen.
2
Hem d'apreciar, dones, els bans esperits que puguin actuar en
aquests historiadors de la moral.Dissortadament, tanmateix, es
cert que fins i tot els manca l'esperit historic. Es cert que tins i tot
han estat abandonats eoneretament per tots els bons esperits de la
historia. Com ja es un eostum inveterat dels filosofs, tots ells pensen d'una forma essencialment
anhistorica. D'aixo, no n'hi ha
cap dubte. La matusseria de la seva genealogia de la moral es
manifesta ja de bon comen<;ament, quan es traetad'indagar 1'0rigen del concepte i del judici d'allo que es «bo». «Originariament
-aixl ho decretencertes accions que no eren egoistes foren
lloades i anomenades bones per part d'aquells qui eren afavorits
per aquestes accions, es a dir, per part d'aquells qui se n'aprofitaven. Mes tard horn oblidiL aquest origen de la lloan<;a i

accions que no eren egoistes, pel simple fet que sempre havienestat 1I0ades com a bones per costum, foren estimades tambe com
a bones, com si fossin alguna eosa bona en elles mateixes.» Es
pereep tot seguit que aquesta primera deducci6 conte ja tots els
tirats tfpics de la idiosinerasia propia dels psicolegs anglesos:
tenim «el profit», «l'oblit», «el costum» i a l'ultim «!'error» tot
aixo com a base d'una valoraci6 de la qual fins ara l'home superior havia...