generacion espontanea




Generació espontània
Un dels problemes científics més importants de la biologia és descobrir de quina manera va sorgir el planeta. Una de les primeres teories científiques que va proposar una explicació a l’origen de la vida va ser l’anomenada teoria de la generació espontània. Afirmava que alguns éssers vius poden aparèixer sense més, de la matèria inerta. Aristòtil, per exemple,defensava que algunes formes de vida procedien de la matèria inerta. A finals del S. XVII, mitjançant el desenvolupament del microscopi, Anton Leeuwenhoek va descobrir tot un món de microorganismes que semblaven sorgir, en gran nombre, sense causa aparent i amb molta facilitat.
Generació espontània
A mitjan S. XVII, Francesco Redi va posar en qüestió l’esmentada teoria; l’argument de Redi va quedarrefutat al S. XIX pels experiments de Louis Pasteur. Els resultats empírics van conduir a la conclusió q ue tot ésser viu actual procedeix d’almenys un progenitor del mateix tipus, la qual cosa va deixar oberta la qüestió sobre com van sorgir els primers de tots ells.
La panspèrmia
Per respondre això, la hipòtesi denominada de la panspèrmia sosté que la vida no es va originar a la Terra, sino queva arribar des de l’espai. Suggereix que la Terra va rebre l’impacte de milers de meteorits i cometes, alguns dels quals haurien transportat bacteris o cèl·lules sencilles procedents d’altres planetes.
Creacionsime
Segons el fixisme, les espècies es mantenen invariables des que es van crear. Segons la teoria de Linné, anomenada creacionisme, les diferents espècies d’éssers vius van sorgir d’unprocés de creació i s’han mantingut invariables al llarg del temps.
Catastrofisme
Al 1798, un altre naturalista, el francès Georges Curvier va proposar una modificació de la teoria anterior, denominada catastrofisme, que explicava l’existència de fòssils com a mostra dels éssers vius que s’havien extinguit a causa de grans catàstrofes, com el diluvi bíblic.
Lamarckisme
Al 1809 el naturalistafrancès Jean-Baptiste Lamarck va publicar Filosofia zoològica , obra en la qual va afirmar que les espècies podien canviar al llarg del temps, a mesura que s’adaptaven millor al seu entorn. L’acumulació gradual de canvis al llarg del temps provoca l’aparició de noves espècies. El Lamarckisme es basava en dos arguments:
·La funció crea l’òrgan: Segons Lamarck, moltes espècies es trobenperfectament adaptades a l’entorn en què habiten, i cada organisme sembla haver desenvolupat òrgans preparats per obtenir recursos del medi.
Lamarckisme
·Els caràcters adquirits s’hereten: Per tal de completar la seva teoria, Lamarck va defensar que els caràcters adquirits podien passar als descendents dels individus que els van desenvolupar, que prosseguirien el procés adaptatiu.Amb el temps, la teoria de Lamarck va ser refutada per l’experiència, però la seva hipòtesi va ser una de les primeres temptatives de presentar de forma científica l’evolucionisme
Darwinisme
El naturalista britànic Charles Darwin va participar en l’expedició científica del Beagle, que li va permetre recollir un gran nombre de mostres i dadessobre éssers vius de regions molt diverses. A partir d’aquestes observacions, Darwin va publicar el llibre L’origen de les espècies, en el qual va teoritzar que les espècies provenen per evolució d’altres ja existents, però mitjançant un mecanisme diferent del suposat pel Lamarckisme. Els dos arguments principals de la seva teoria eren:
Darwinisme
1. Variabilitat de la descendència: Els individusd’una mateixa generació presenten una determinada variabilitat, els descendents mai no són exactament iguals que els progenitors, ni tampoc entre ells. Darwin no coneixia les causes d’aquesta variabilitat i les va atribuir a l’atzar
Darwinisme
2. Selecció natural: Dins d’una població, els individus presenten una variabilitat determinada per certs caràcters. Davant d’unes condicions ambientals...