Generales Stalingrado

Generals
La historia per norma general només anomena els gran dirigents dels dos països, però en aquesta batalla crec que no es just parla només de Hitler i de Stalin, ja que les dos persones que van desencadenar el principi del fi de la segona guerra mundial no va ser cap dels dos sinó, els generals encarregats de dirigir els seus soldats a peu de canyó.
La historia és ben curiosa també jaque en una mateixa batalla podem trobar dos classes de generals que entenen la guerra de maneres molt diferents, i portaran els seus soldats fins els límits més extrems per a aconseguir guanyar la guerra, primerament s’ha de dir que la manera de veure la guerra depèn molt dels seus orígens com a persona i de la seva formació militar.
General Alemany
Friedrich Wilhelm Ernst PaulusBiografia:Breitenau, en Hesse, 23 de setembre de 1890 – Dresden, 1 de febrer de 1957.
Fill del Tresorer en Cap de Hesse-Nassau, va intentar ingressar en 1909 com a cadet en l'Armada Imperial, on eren preferits els fills d'aristòcrates. Va començar estudis de lleis a la Universitat de Marburgo, que va abandonar per allistar-se en l'exèrcit imperial al febrer de 1910. Va ingressar en el 111º Regimentd'Infanteria com a oficial cadet. Dos anys més tard, el 4 de juliol de 1912, va contreure matrimoni amb Elena Rosetti-Solescu. Fins al començament de la Primera Guerra Mundial va estar comissionat com a Tinent Segon en el 3º Regiment d'Infanteria de Baden. Quan va començar la contesa, va formar com a ajudant en l'III Batalló del front occidental, on va combatre en els Vosges i prop d'Arràs a la tardorde 1914. Després d'una llarga absència per malaltia, en 1915 va ser assignat al 2º Regiment de Caçadors Prussians i dos anys més tard va ser destinat com a Oficial de Secció al Cos Alpí, servint a Macedònia, França i Sèrbia. Ascendit a capità, Paulus va continuar en el delmat exèrcit del Reichswehr resultant del Tractat de Versalles. Va lluitar juntament amb els Freikorps durant l'AixecamentEspartaquista. Designat ajudant del 14º Regiment d'Infanteria a Constança, més tard va ser assignat al 13º Regiment d'Infanteria de Stuttgart com a Comandant de companyia. Es va unir a l'II Grup d'Exèrcits a Kassel, i en 1930 se li va assignar com a instructor tàctic de la 5ª Divisió d'Infanteria. Va tenir al seu càrrec el sisè exèrcit alemany i va liderar la frustrada invasió alemanya a la ciutatsoviètica de Stalingrado. Va ser ascendit per Hitler a mariscal de camp perquè se suïcidés evitant la seva rendició, ja que cap mariscal s'havia rendit mai en la història alemanya. Però després de mesos de resistència i després de la mort de la major part del seu exèrcit, voltat totalment, malalt, sense provisions i en ple hivern rus, es va rendir davant els soviètics. Paulus va ser fet presonerpels soviètics. Durant la seva captivitat, va criticar al règim nazi i es va unir al Comitè Nacional per una Alemanya Lliure, demanant als alemanys la rendició. Va actuar com a testimoni en 1946 durant els Judicis de Núremberg. Alliberat definitivament pels soviètics en 1953, dos anys abans de la repatriació dels últims presoners de guerra alemanys, va viure a la ciutat de Dresden (llavors AlemanyaOriental); un parell d'anys després del seu alliberament, exercint com a cap civil del «Institut de Recerca Històrica Militar» de la RDA, ocupació que va tenir fins a la fi, va desenvolupar paràlisi bulbar progressiva, una forma d'esclerosi lateral amiotròfia, que li va causar la mort en una clínica de Dresden l'1 de febrer de 1957.
General en la guerra:
Friedrich Wilhelm Ernst Paulus:
Era ungeneral inexpert, mai no havia dirigit un gran exercit. Era un home de despatx i es van confiar en que guanyarien la guerra. Però no es pensava que el deixa la ciutat en ruïnes els soviètics es rendirien. Però va ser tot el contrari això els feia que Stalingrad fos el lloc perfecta per amagar-se. El ser un home de despatx li agradava dirigir les seves estratègies des de la seva base aèria a 24...