Gentilici

LXXVI

ELS GENTILICIS VALENCIANS

LXXVIII

Tot seguit es presenten les formes dels
gentilicis corresponents als habitants de tots
els municipis valencians, així com la grafia i la
pronunciació del nom d’estos municipis.
Davant de l’existència d’una gran varietat
de formes per a designar els habitants
d’un mateix poble, es va demanar el parer
dels ajuntaments sobre la forma fixadaprovisionalment per a la seua població. Les
respostes obtingudes han ajudat a la fixació de
les formes que apareixen en esta obra. Seria
una satisfacció per a tots que les solucions
adoptades es consolidaren en els usos públics.
Com a criteri general, per a evitar inseguretats
en l’ús de la llengua, s’ha procurat donar una
forma única de cada gentilici. En alguns casos,
amb tot, pel fet detractar-se de variants molt
usades, s’ha inclòs una doble forma.

LXXIX

gentilici

municipi

ademusser, ademussera
adorer, adorera
agoster, agostera
agresà, agresana
agullentí, agullentina
aielí, aielina
aieloner, aielonera
aigüer, aigüera
aïnenc, aïnenca
aiodà, aiodana
|| aioder, aiodera
aiorí, aiorina
alacantí, alacantina
alaquaser, alaquasera
albaidí,albaidina
albalatà, albalatana
albalatenc, albalatenca
albalatenc, albalatenca
albalenc, albalenca
albaterà, albaterana
alberiquer, alberiquera
|| alberiqueny, alberiquenya
albocassí, albocassina
alborager, alboragera
alboraier, alboraiera
albuixequer, albuixequera
alcalalí, alcalalina
alcalaner, alcalanera
alcanterí, alcanterina
alcasser, alcassera
alcoià, alcoianaalcolejà, alcolejana
alcorí, alcorina
alcosserí, alcosserina
alcublà, alcublana
alcudià, alcudiana
alcudià, alcudiana
alcudià, alcudiana
aldaier, aldaiera
alfafarenc, alfafarenca
alfafarenc, alfafarenca
alfarbí, alfarbina
alfarenc, alfarenca
alfarer, alfarera
alfarrasiner, alfarrasinera
alfassí, alfassina

Ademús (el Racó d’Ademús)
Ador [ó] (la Safor)
Agost [ó](l’Alacantí)
Agres (el Comtat)
Agullent [é] (la Vall d’Albaida)
Aielo de Rugat [É] (la Vall d’Albaida)
Aielo de Malferit [É] (la Vall d’Albaida)
Aigües (l’Alacantí)
Aín (la Plana Baixa)
Aiòder (l’Alt Millars)
Aiora [Ó] (la Vall de Cofrents-Aiora)
Alacant (l’Alacantí)
Alaquàs (l’Horta)
Albaida (la Vall d’Albaida)
Albalat dels Sorells [é] (l’Horta)
Albalat de la Ribera [é] (la RiberaBaixa)
Albalat dels Tarongers [é] (el Camp de Morvedre)
Albal (l’Horta)
Albatera [é] (el Baix Segura)
Alberic (la Ribera Alta)
Albocàsser (l’Alt Maestrat)
Alboraig (la Foia de Bunyol)
Alboraia (l’Horta)
Albuixec [é] (l’Horta)
Alcalalí (la Marina Alta)
Vall d’Alcalà, la (la Marina Alta)
Alcàntera de Xúquer (la Ribera Alta)
Alcàsser (l’Horta)
Alcoi [Ó] (l’Alcoià)
Alcoleja [é] (el Comtat)Alcora, l’ [ó] (l’Alcalatén)
Alcosser de Planes [é] (el Comtat)
Alcubles, les (els Serrans)
Alcúdia de Crespins, l’ (la Costera)
Alcúdia de Veo, l’ [é] (la Plana Baixa)
Alcúdia, l’ (la Ribera Alta)
Aldaia (l’Horta)
Alfafar (l’Horta)
Alfafara (el Comtat)
Alfarb (la Ribera Alta)
Alfara d’Algímia (el Camp de Morvedre)
Alfara del Patriarca (l’Horta)
Alfarrasí (la Vall d’Albaida)
Alfàsdel Pi, l’ (la Marina Baixa)

LXXX

alfauirenc, alfauirenca
alfondeguiller, alfondeguillera
|| fondeguiller, fondeguillera
alforiner, alforinera
algarenc, algarenca
|| algareny, algarenya
algemesinenc, algemesinenca
algimià, algimiana
algimià, algimiana
alginetí, alginetina
algorfí, algorfina
alguenyer, alguenyera
almasserí, almasserina
almassorí, almassorinaalmedixà, almedixana
almenarenc, almenarenca
almiseratí, almiseratina
almoiner, almoinera
almoradienc, almoradienca
almudainer, almudainera
almussafenc, almussafenca
|| almussafeny, almussafenya
alpontí, alpontina
alquerià, alqueriana
alquerier, alqueriera
alquerier, alqueriera
alteà, alteana
alturà, alturana
alzirenc, alzirenca
|| alzireny, alzirenya
andillà,...