Genètica

TEMA 3:GENÈTICA
→ La gran majoria dels éssers vius són diploids 2n, això vol dir que tenim dos mutacions de cromosomes homòlegs, és a dir, mateixa forma, mateix tamany, información perls mateixos caràcters pero no necessàriament la mateixa información( porten els mateixos gens però no necessàriament els mateixos al·lels)

→ Dels gens que té un individiu de’n diu genotip(sempre duesinformacions, A i a…).

-->El conjunt de caràcters que té un individu se’n diu fenotip(cabell, ulls..)
GENOTIP: no el podem saber, el podem deduir(el podem saber fent un anàlisi de l’ADN)
FENOTIP: el podem veure o analitzar i veure fàcilment.

→ Per un determinat carácter tindrem dos tipus de genotip:
Si les 2 unitats d’informació son iguals, parlarem d’un genotip homozigótic.
Si les 2 unitatd’informació son diferents, parlarem d’un genotip heterozigòtics.

Models d’herència
1. Herència dominant A>a
·El genotip heterozigótic expressa el fenotip d’un dels al·lels que en direm al·lel dominant, l’altre será l’ al·el recessiu.

2. Herència codominant A=B
·El genotip heterozigòtics dona un fenotip barreja o intermig.

Al·lels letals
·Són aquells que la seva expressió fenotípica ocasionala mort de l’individu en les primeres etapes de la seva vida, és a dir, abans de que es pugui reproduir.
· Poden ser codominants o recessius.

Al·lelomorfisme múltiple
·Es dona quan un gen presenta més de 2 al·lels alternatius.
·Hi ha vegades que per a un mateix gen hi ha més de dos al·lels.

Herència de grups sanguinis
·Dintre de l’al·lemorfisme múltiple hi ha un casparticular que és l’herència de grups sanguinis.
·A la sang hi ha algunes proteïnes que es poden tenir o no:
Proteïna Rh
Proteïnes A i B on A=B > 0
Pedigrees
·Els mascles es representen amb un quadrat i les femelles amb un cercle.

Herència de dos caràcters independents
·Es troben en dos cromosomes diferents.

Herència lligada al sexe
·Els cromosomes sexuals determinen el sexe( pero porteninfo per diferents caràcters)

·En el cromosoma Y hi ha molt pocs caràcters.

GENÈTICA DE POBLACIONS
→ És la part de la biología que estudia la transmissió d’un carácter dins una población.
→ Entenem per una població al conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en una mateixa zona i per tant comparteixen condicions fisicoquímiques.
→ Espècie: conjunt d’individus capaços dereproduis-se entre si davant descendencia fértil.
→ Dintre de les poblacions hi ha tot un ventall de possibilitats per cada carácter, parlarem de polimorfisme; i parlarem d’un fons genètic comú que serien tots els al·lels per un determinat carácter que hi ha en una població, cada población té un fons genètic comú diferent per cada població.

→ Estudiarem el que se’n diu freqüències gèniques ifreqüències fenotípiques.

Freqüències genotípiques
→ Nombre d’individus que tenen un determinat genotip respecte el total dels individus.





Freqüències gèniques
→ Nombre d’individus que tenen un determinat al·lel respecte el total de la población.




En base a aquestes freqüències es va elaborar una llei anomenada la Llei de Hardy Weiberg, que diu:
En una población panmítica( que totsels seus components tenen aquesta mateixa possibilitat de reproduir-se), en equilibri (nombre d’individus constant), en la que no hi hagi selección natural ni mutació i que a més a més tingui un nombre elevat d’individus, les freqüències gèniques i fenotípiques es mantenen d’una generació a l’altre.
VARIABILITAT GENÈTICA
Actualment la seva teoría és acceptada pero amb matisos i es basa en dosconceptes:
Variabilitat genética: diu que dins una población apareixen individus molt diversos. L'augmenten: mutacions, recombinacions i migracions
Sobre aquesta variabilitat genética (la disminueix) actua la selección natural de manera que el medi tria els individus més ben adaptats.

Mutacions
→ Canvis accidentals a la molècula d'ADN que originen nous genotips i nous fenotips
→ La...