geografia españa

GEOGRAFIA D’ESPANYA
Resums de les presentacions
Francisco Ramon Palau

11 de juny de 2013

[GEOGRAFIA D’ESPANYA]

Índex
1. El relleu d’Espanya
2. Les costes espanyoles
3. Els climes d’Espanya
4. Els riscs d’Espanya
5. Espais protegits
6. Població
7. El procés d’urbanització. Les ciutats.
8. Àrees metropolitanes
9. Espais agraris
10. Hàbitat rural
11. Agricultura
12. Lamuntanya
13. Ramaderia
14. Pesca
15. Demanda d’aigua
16. Transports
17. Turisme
18. Temperatures i insolacions a Espanya
19. Divisió administrativa d’Espanya
20. Indústria i mineria a Espanya
21. Relacions comercials i de serveis a Espanya
22. Relacions amb l’exterior

11 de juny de 2013

[GEOGRAFIA D’ESPANYA]

11 de juny de 2013

1. El relleu d’Espanya
Espanya és un país degrandària mitjana 505.987km2 situat a la zona temperada de
l’hemisferi nord. D’aquesta manera, el relleu espanyol es troba organitzat per diferents
conjunts estructurals diferenciats: la Península Ibèrica (493.516km2), les Illes
Balears(4.992km2) i l’Arxipèlag Canari (7447km2) a més de les ciutats de Ceuta
(19,6km2) i Melilla (12,3km2) situades al nord del continent africà.
La configuració del relleupeninsular es caracteritza per tres factors principals:
1. La forma massissa, que ve donada per la amplària de la península d’oest a est
(1094km) i per les costes rectilínies.
2. Elevada altitud mitjana (660m), degut a la presencia d’altes serralades i
sobretot al fet que a l’interior peninsular esta constituït per terres elevades.
3. La disposició perifèrica del relleu muntanyós, que frenala influència de la mar
generant un fort contrast entre la zona central i litoral de la península.
D’altra banda, a la península es troben presents les quatre grans unitats
morfoestructurals del relleu continental:

1)

Els sòcols, altiplans formats en l’era primària o paleozoica amb materials silicis,
com a resultat de l’arrasament per l’erosió de les serralades sorgides en l’orogèniaherciniana.

2)

Els massissos antics, son muntanyes formades en l’era terciària pel nou alçament
d’un bloc del sòcol a causa de les pressions de l’orogènia alpina (serres interiors de
la Meseta, com el sistema central i els monts de Toledo)

3)

Les serralades de plegament, elevacions muntanyoses sorgides en l’orogènia
alpina de l’era terciària pel plegament de materials sedimentaris.Se’n diferencien
dos tipus:
 Serralades intermèdies, formades pel plegament de materials
dipositats per la mar a les vores del sòcol (Serralada ibèrica i part
oriental de la Serralada Cantàbrica).
 Serralades alpines, formades pel plegament de materials dipositats
en les foses marines (Pirineus i Serralades Bètiques).

4) Conques

sedimentàries, son les depressions prealpines ,zonesenfonsades
formades en l’era terciària. Aquestes es diferencien entre la conca de la Submeseta
Nord i la de la Submeseta Sud. A mes de les depressions exteriors de la Meseta,
com la depressió de l’Ebre i el Guadalquivir.
.
L’evolució de la formació del relleu ha patit una sèrie d’etapes fins a l’actualitat.
Durant l’era arcaica (40000-600m.a) emergeix de la mar una banda muntanyosa que
compreniaquasi la actual Galicia i altres elevacions en punts aïllats del Sistema Central.
Durant l’era primària o Paleozoica (300m.a) va tenir lloc l’orogènia herciniana, a partir
de la qual sorgeixen les primeres serralades hercinianes, de materials silicis. En aquest
context, al final de l’era Paleozoica i començament del Mesozoic es trobava emergit un

[GEOGRAFIA D’ESPANYA]

11 de juny de 2013supercontinent anomenat Pangea, i el seu procés de fragmentació va generar dos
continents nous, Gondwana al est i Lauràcia al Sud, separats pel mas de Tesis.
Passant l’era secundària o Mesozoic, on tan sòls es destaca un període amb predomini
de l’erosió i sedimentació mitjançant el qual s’arriba a l’era terciària (25-50m.a)
provocant grans canvis en el relleu peninsular amb l’orogènia...