Geografia Humana

Ibn Jaldun va néixer el 27 de març de l’any 1332 a Tunísia, descendent d’una família emigrada a Andalusia . Després de rebre una àmplia formació acadèmica per grans mestres, vaentrar al servei dels sobirans nord africans i va exercí el càrrec de cadi a Egipte. Després d’una vida agitada posteriors als estudis, va elaborar una obra important per al coneixementde la història de l’ humanitat, precedida d’uns prolegòmens (Muqqadama) que tracten del valor de les fonts i les lleis històriques. Aquesta Història Universal, anomenada El Llibre del’evidència, està formada per set llibres.
En relació al seu pensament, Ibn Jaldun considera la història com uns conjunts diferenciats que reben la seva explicació en el determinismehistòric. És a dir, la història no és un seguit d’esdeveniments successius, sinó que els fets s’han d’analitzar per a saber comprendre el present i acceptar el futur.
Un altre punt adestacar de l’autor àrab seria la teoria de les generacions. Fa un estudi global de les diverses societats i de tots els elements que incideixen en elles. A partir d’aquí, es veuconduït a impulsar les bases del saber de la societat com a ciència sociològica, el que implica una relació amb la història.
Fent referència a l’economia, Ibn Jaldun va procurar ampliarconceptes com la dinàmica de mercats i descobreix com es formen les crisis culturals. És partidari de d’un sistema de lliure competència. També va introduir nous termes a la ciènciaeconòmica.
El considerat pare de la sociologia i la història va viure en un segle marcat per la decadència. El s. XIV les rivalitats del domini musulmà en el terreny hispà i de lacosta mediterrània africana està vivint uns moments de debilitat. Això comporta l’enfonsament de la vida política i cultural, ja que es retrocedeix al dogmatisme teològic i filosofal.