Geografia T

Vocabulari
ESTRATS: masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris
SÒCOLS: relleus de plana o d’altiplà formats durant l’era Primària o Palezoic. Són els mes antic de la Península i estan formats per roques molt rígides que quan hi ha moviments interns es fracturen en blocs.
OROGÈNESI: moviments de l’escorça terrestre que donen lloc a laformació de sistemes muntanyosos.
UNITATS MORFOESTRUTURALS: disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.
PENEPLÀ: superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.
CINGLERA: tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar al terreny.
FOIA: terreny pla i extens,omplert d’al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.
BADLAND: terreny sedimentari sense coberta vegetal i molt aixaragallat.
RELLEU TUBULAR: tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.
MALL: roca alta i escarpada
MOLA: turo escarpat al capdamunt i amb cim pla.
TAULA: terreny elevat i pla, de gran extensió, envoltat de valls i barrancs.
RASA: superfície plana limitadaper penya-segats marins esglaonats.
ALBUFERA: lloc salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.
TÓMBOL: barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral.
ESTALACTITA: tipus de formació de les cavitats, que penja del sostre o de la paret d’una cova calcària.
ESTALAGMITA: tipus de formació de les cavitats, que es forma alterra d’una cova calcària.
CON VOLCÀNIC: elevació en forma de con i coberta al cim. Es l’estructura elemental d’un volcà.
TEMPS ATMOSFÈRIC: estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinats.
CLIMA: successió dels tipus de temps que s’esdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys. Com a mínim 30 anys.
ISÒBARES: línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosferaidèntica.
HECTOPASCAL: unitat en que es mesura la pressió atmosfèrica.
MASSA D’AIRE: porció d’aire amb unes característiques pròpies de la temperatura, humitat i pressió.
PLUJA DE FANG: pluja de color vermellós a causa de la presencia de petites partícules en suspensió procedents dels sorrals d’Àfrica.
ARIDESA: terme que indica la sequedat, manca d’humitat. L’índex d’aridesa estableix larelació entre les pluges i el poder dessecant d’evaporació.
GALERNA: vent sobtat i tempestuós que sol bufar entre l’oest i el nord-est.
TORRENCIALS: aplicat a les precipitacions, son pluges molt freqüents o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt.
OSCIL·LACIÓ TÈRMICA (AMPLITUD TÈRMICA): es la diferencia entre la temperatura mes baixaregistrada i la temperatura mes alta. Es pot calcular en valors absoluts, però generalment es fa comparant mitjanes mensuals.
INVERSIÓ TÈRMICA: augment de la temperatura amb l’altitud, contràriament al fet que la temperatura acostuma a disminuir 6,5º cada 1000 m.
ISOTERMES: línies que uneixen els punts que registren les mateixes temperatures en un moment determinat.
ISOHIETES: línies que uneixenels punts que tenen les mateixes precipitacions en un moment determinat.
EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA
1. El TERRITORI ESPANYOL: EL RELLEU
1.2 Característiques del relleu peninsular.- Presenta quatre trets fonamentals:
• La forma massissa determinada per l’amplada i l’extensió de les costes i pel traçat rectilini de les costes que ofereix pocs refugis a la navegació.
• L’elevadaaltitud mitjana deguda a l’extens altiplà de La Meseta i la multitud de serralades interiors i exteriors que presenta. 
• La disposició perifèrica del relleu que impedeix la influència del mar i comporta certa continentalitat climàtica a les terres de l’interior.
• La diversitat geològica i climàtica en unitats naturals ben diferenciades pels seus paisatges.
2. LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU...