geografia

Unitat 5.

Catalunya i Espanya en un món globalitzat.

La societat postindustrial.

Des de la Revolució Industrial fins a mitjans del S XX, gairebé tota la indústria mundial es localitzava alspaïsos desenvolupats.
Amb l’aparició de noves tecnologies, com la informàtica, la telemàtica i la robòtica, els sistemes de producció van anar canviant i deixà de ser tan necessari dominar laindustria tradicional per tenir el control de l’economia. Les tecnologies punta i els sistemes de transmissió d’informació van esdevenir cabdals a l’hora d’assolir, poder econòmic, així és quan arriba lasocietat postindustrial.

En aquesta societat ja no cal que el món desenvolupat tingui les indústries, especialment manufacturades, al seu territori. Portar les fàbriques a països poc desenvolupatspot ser un bon negoci, a més d’una manera de treure’s de sobre problemes laboral i activitats contaminants. Ens ha dut a l’actual sistema econòmic, caracteritzat per la fragmentació i ladeslocalització de la producció, i per l’enorme creixement d’intercanvis de tot tipus.

La globalització de l’economia.

Les comunicacions i els intercanvis només es poden concebre des d’una perpectivaglobal. Això ha provocat la desaparició dels antics mercats nacionals o estatals i de les disputes entre el lliurecanvisme i el proteccionisme, ja que ara les empreses productores de béns i serveis ja nolimiten el mercat al seu país d’origen, sinó que es plantegen produir i competir a qualsevol lloc del planeta.

La globalització de l’economia és la integració de tota l’economia mundial en un solsistema, dominat pel capitalisme. Comporta un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i una progressiva manca de capacitat de decisió de cada estat o nació sobre la sevaeconomia.
Durant les darreres dècades, el creixement del comerç internacional ha estat molt més ràpid que el creixement de la producció mundial de béns.

Durant molt de temps, les principals àrees...