Geografia

3. La immigració estrangera.

3.1. Característiques.
Des de mitjan dècada del 1980 i, sobretot, des del 1995, Espanya està rebent un elevat volum d’immigrants.
Així, el 2008 la població estrangera superava els 5,2 milions de persones. S’hi diferencien els estrangers nacionalitzats després de diversos anys de permanència al país, que passen a ser espanyols de ple dret; els immigrants legals,que obtenen permís de residència i mantenen la nacionalitat d’origen (4.1 milions el 2008); i els il·legals, més difícils de comptabilitzar que, després de les últimes regularitzacions, es xifren en uns 200.000.

Les causes d’aquesta atracció immigratòria són nombroses:

• Per part espanyola, hi influïxen diversos motius. La necessitat de mà d’obra arran del desenvolupament econòmic des del1995, sobretot en ocupacions de baixa qualificació, insuficientment sobertes per la mà d’obra nacional (temporers agraris i serveis personals) i certes mesures que han atret nous immigrants com les regularitzacions d’il·legals (2000 i 2005) i el reagrupament familiar (2001).
A més, la proximitat d’Espanya a Àfrica la convertix en la porta principal d’entrada d’immigrants africans a Europa;els llaços historicoculturals amb l’Amèrica Llatina afavorixen l’arribada de persones d’aquesta procedència, i la bondat climàtica de la Mediterrània atrau persones del centre i el nord d’Europa.


• Per part dels immigrats estrangers, influïxen motius econòmics (possibilitats de treball o de negoci) i motius polítics (persecucions, falta de drets polítics).


La procedència delsimmigrants va ser majoritàriament europea fins al 1996; sobretot, dels països de la Unió Europea i de l’est del continent. Des d’aleshores, predominen els immigrants extracomunitaris procedents d’Àfrica (Marroc), Iberoamèrica (Equador, Colòmbia) i Àsia (Xina, Pakistan).


La seua destinació principal són les comunitats amb grans centres urbans i de serveis: Catalunya, Madrid, Andalusia, ComunitatValenciana, Balears i Canàries.


Recentment, la saturació del mercat laboral d’aquestes regions ha provocat algunes migracions cap a les comunitats de l’interior i del Cantàbric.


El perfil dels immigrants varia segons la procedència:


• Els immigrants comunitaris són jubilats amb nivell de vida mitjà-alt que aprecien les bones condicions climàtiques del litoral mediterrani ide les illes Balears i Canàries, o adults atrets per les possibilitats de treball i de negoci.
• Els immigrants extracomunitaris són joves que acudixen a Espanya per motius econòmics (alt creixement de la població i manca de recursos i de treball als seus països d’origen) o polítics (persecucions polítiques, racials i religioses). Realitzen treballs de baixa qualificació en el sectorserveis, la construcció, l’agricultura, la mineria i la pesca.




3.2. Conseqüències de la immigració.


a) Conseqüències demogràfiques.
Els immigrants han contribuït decisivament al creixement demogràfic d’Espanya en els últims anys, tant de forma directa com per l’ increment de la natalitat. Gràcies a això, s’ha evitat el decreixement demogràfic, especialment a les comunitats ambcreixement natural negatiu.


b) Conseqüències econòmiques.


• La immigració aporta població activa, que exercix les tasques més dures i pitjor remunerades, col·labora al creixement del PIB; aporta més diners a les arques públiques del que consumix en educació i sanitat, i alleuja la càrrega de l’elevada despesa en pensions. A mes, els immigrants presten serveis domèstics quepermeten incrementar la taxa d’activitat de les famílies espanyoles, especialment les dones.
• La immigració es relaciona amb alguns problemes, com la pèrdua de competitivitat (la disponibilitat de mà d’obra retarda la modernització de certs sectors9, la pressió a la baixa sobre els salaris, l’accentuació de l’escassa mobilitat geogràfica dels treballadors espanyols i l’augment del dèficit...