geografia

Es tracta del tipus de treball d’aquells pagesos que tenen una altra ocupació (a la indústria, la construcció o els serveis) a més a més de la dedicada a l’explotació agrària, i sol ser característica dels petits propietaris.

Parcel·la: camp o tros de terreny que es troba sota uns límits i pertany a un o varis propietaris. Les parcel·les es poden classificar pels límits (tancades o obertes),per la forma (regular o irregular) i per la mida.

1.2. La pesca

Dins del sector primari, la pesca hi ocupa un paper molt important, ja que el 25% de la
producció mundial de productes amb proteïnes pertany al peix. Els recursos pesquers mundials no tenen una distribució uniforme, ja que un 90% de peix comercial es troba en aigües poc profundes, conegudes com plataformes continentals.
Leszones pesqueres més importants són les costes occidentals d’Àfrica i Amèrica i les costes de Japó. Les flotes pesqueres més importants del món són les d’Estats Units, Rússia, Japó i
Xina. Espanya no és tant potent com aquests països però també hi juga un paper molt important.

TIPUS DE PESCA
Segons la finalitat de la seva producció podem distingir dos tipus de pesca:
Pesca d’altura
És lapesca que es fa a alta mar, és a dir, lluny dels ports i durant llargs períodes de temps. S’utilitzen grans embarcacions dotades d’un alt nivell tecnològic, per tant, es necessita una gran inversió de capital, a l’abast només dels països més desenvolupats, tot i que aquests naveguen en costes dels països menys desenvolupats. Es tracta d’una producció encarada al mercat global, que també proporcionamatèria prima al sector dedicat a la conserva, a la producció de pinsos o farines.
Pesca costanera
És la pesca que es fa a zones costaneres, amb embarcacions més petites. S’utilitzen tècniques de pesca tradicionals i molt més sostenibles, ja que fan servir unes xarxes més artificials.
La producció està orientada a mercats locals i en l’autoconsum. És típica dels països subdesenvolupats peròtambé es pot trobar en països desenvolupats, però no per subsistir, sinó com a benefici extra.L’aqüicultura és un tipus d’activitat relacionada amb la pesca que es basa en la cria en captivitat d’espècies marines per comercialitzar-les després en el sector de
l’alimentació. Representa un mètode de reproducció de peix complementari a la pesca
tradicional, a més a més de ser un sistema sostenible, jaque frena la sobreexplotació de recursos pesquers del món.

1.3. El sector agrari català
El sector agrari català ha vist com el seu pes dins de l’economia global a baixat notablement al llarg del S.XX. Actualment el pes d’aquest sector en el PIB total català només representa un 1’5% , tot i que el 30% del territori català està destinat a l’activitat agrícola ( a principi del segle XX el 50% dela població activa treballava al sector agrari).L’explicació a aquest fet és degut a la intensa mecanització de les activitats agràries i ramaderes i l’aplicació de tècniques intensives de treball, amb una productivitat alta. També cal considerar que molta mà d’obra és temporal i immigrant.
Tendències i característiques del sector agrari català: Pàgines 262-263 llibre

Principals àreesagràries

- Bosc i pastures: situat a la zona més muntanyosa de Catalunya (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, La Cerdanya, Vall D’Aran). Hi alternen els boscos, les pastures, els farratges i la ramaderia. Es caracteritza per les fortes limitacions que el medi imposa a la producció agrària. En els últims anys, l’economia d’aquesta zona s’ha diversificat gràcies al turisme rural.

- Regadiu, fruitesi horta: zones regades artificialment, planeres i disposen de bons sòls per a la producció, en els quals predomina el cultiu de fruita dolça, hortalisses, la flor i la planta ornamental. L’àrea de regadiu més extensa s’ubica al voltant del canal d’Urgell (sobretot el Segrià), especialitzada en la fruita dolça (Poma, pera, préssec). L’horta es localitza als deltes de l’Ebre i Llobregat i el...