geografia

La industrialització espanyola: antecedents
Inicis a Gran Bretanya, finals del XVIII.
- A Espanya 1ª ½ XIX per: predomini de la noblesa rendista, artesania influïda pels gremis, alt índex d’analfabetisme: 188454%dels homes i el 74%de les dones dedicats bàsicament a l’agricultura i amb baix poder adquisitiu. Situació política convulsa.
Fins el 1900:
- Comerç del ferro de Biscaia i el carbód’ Astúries=desenvolupament de la siderúrgica i la mecànica.
- Empresaris catalans emprenedors inversors estrangers al ferrocarril i a l’extracció de mines, però no transformació i capitals repatriats de les darreres colònies. Empreses agroalimentàries a Andalusia, Castella-Lleó, Castella la Manxa. Teixits cotó- BCN.
Fins el 1939 - acceleració per creixement demogràfic i mà d’obra barata. Bonmercat amb la 1ªGuerra Mundial. Crisi de 1929. Destrucció de fàbriques amb la Guerra Civil.
Etapes d’industrialització a Espanya
Inicis: s. XIX Localització: Nord peninsular i Catalunya,Sectors: Extracció de ferro i carbó. Indústria textil, Fonts d’energia: Força de l’aigua i màquina de vapor.
1939-59: etapa d’estancament i autarquia per bloqueig internacional= autoproveïment i reducció màximadels intercanvis. Petites indústries i mercat interior poc competitiu. Falta de matèries primeres. Intervencionisme estatal: INI. Compra de patents estrangeres per la creació d’indústries de béns de producció.
1959-75: liberalització econòmica amb el Pla d’Estabilització i l’ajut dels EUA. Fi de les barreres aranzelàries al comerç exterior,alta productivitat, aparició de les multinacionals,industrialització del país, inversions estrangeres (EUA,CEE,Suïssa), exportacions de productes nacionals, però forts desequilibris territorials.

Els factors de localització industrial fins al 1975
Factors socials: classe empresarial organitzada, disponibilitat de mà d’obra barata i poc conflictiva, proximitat de bancs i centres polítics.
Espacials: proximitat de matèries primeres, disponibilitatd’energia, mercat, bones comunicacions, infraestructures i indústries complementàries.
Territorials: Catalunyaa prop dels ports, capacitat gracies al comerç, agricultura, manufactures inversions en producció. País Basc: A la ria del Nerbion, a Bilbao. Extracció minera I ferro. Astúries: Jaciment minerals prox. Port exportació.Madrid: localització i mà d’obra barata, emigració rural.
1959:creació de pols de desenvolupament, Nuclis industrials fonamentats.
La indústria espanyola de 1975 a 1985
La crisi de 1975-85:
Causes Necessitat de ma d’obra: millora en les condicions laborals= baixen els beneficis= crisi del model industrial fordista.
Crisi energètica: puja del preu del petroli (OPEP). Competència dels NPI.
A Espanya: crisi mundial, industrialització deficient, crisi definal de la dictadura. Política proteccionista, retard tecnològic i consum excessiu d’energia inflació i atur.
Característiques: disminució de beneficis, forta inflació, caiguda de la demanda interior, falta de competitivitat a l’estranger. Tancament de fàbriques i alt atur industrial. Reconversió dels sectors menys productius.
La reestructuració de la indústria espanyola a partir de 1980
-Creació de l’IMPI(ins.demedianes i petites empreses) Facilitat de crèdits.
-1981Decret -llei de reconversió industrial.
-Llei de la Reconversió i Reindustrialització de 1984. Sectors afectats: siderúrgiques, drassanes i automòbils. Marques blanques d’electrodomèstics, tèxtil i calçat competència dels NPI.
- Jubilacions anticipades,reducció petroli, retorn al carbó, augment de les hidroelèctriques itèrmiques.
- Aparició de les ZUR(zones d’urgent reindustrialització) ( Astúries Bilbao, ZMP de BCN i Madrid, Galícia i Andalusia). Avantatges fiscals per les indústries que s’establissin allà i donessin feina. Es van mantenir els desequilibris tradicionals.
Etapa fordista: del 1960 al 1973/ etapa post-fordista: del 1974- 1985.

El model actual de desenvolupament industrial
Dimensió i...