Geografia

Tema 12: El fenomen urbà a Espanya i a Catalunya

1.1 La ciutat romana
Abans de la industrialització:
Les ciutats eren nuclis aïllats d’intercanvis comercials i producció.
Eren centres polítics, administratius i militars.
Hi havia comerciants, artesans, terratinents, funcionaris...
En aquesta època la gran majoria de la població vivia en el medi rural.

Roma :
Creà xarxes urbanes queestaven unides per calçades (vies de comunicació). S’hi destaquen Toledo, Tarragona o Saragossa entre d’altres.

Ciutats Romanes:
Tenen una estructura ortogonal, les ciutats tenen calçades pavmentades, conduccions d’aigua potable, canalitzacions d’aigua residuals, teatres, temples i palaus. Algunes d’aquestes ciutats hi vivien milers d’habitants ja que hi havia el poder polític i militar. Lesciutats costaneres exportaven els seus productes agrícoles i miners i també esclaus.

1.2 La ciutat medieval:
Segles IX i X:
Els cristians vivien al nord de la península dispersos pel camp, en pobles petits al costat de monestirs o castells.
Els Àrabs van fundar moltes ciutats (any 1000 hi havia 8 nuclis de més de 15000 persones). Còrdova era la població més gran d’Europa amb 450000habitants. A les ciutats hi havia el centre econòmic: intercanvi de productes, mercats, també hi havia línees de comerç internacionals. Aquestes ciutats àrabs tenien un pla urbà irregular.

A partit del segle XI:
Les ciutats del nord de la península comencen a recuperar població. Estan situades en la costa i llocs de contacte entre la plana i la muntanya, eren centres comercials privilegiats. Dintreaquests hi ha BCN, Toledo, Burgos,Valladolit, Saragossa...
Una etapa de gran esplendor econòmic, polític i cultural porta a construir palaus i catedrals dins dels recintes emmurallats, eren edificis envoltats de carrers estrets i amb un traçat irregular.
La noblesa, els gremis i la classe burgesa governen les ciutats sota la protecció del rei. També hi ha ciutats que tenen uns privilegisdeterminats com batre la moneda, administrar la justícia i recaptar impostos.
Algunes ciutats van créixer en camps diferents:
En activitats manufactureres: Segòvia, Conca i València.
En activitats comercials: Burgos i BCN.
En universitats: Salamanca.
En seus eclesiàstiques o nobiliàries: Toledo i Valladolid.
Les ciutats més grans de l’època eren entre 7000 i 15000 habitants i són el cas deBurgos, Salamanca, Valladolid, Saragossa i BCN.

1.3 La ciutat moderna:
Segle XVI-XVII:
Perden pes polític les ciutats degut a la centralització de Felip II que estableix la capital a Madrid. Andalusia és una de les zones més urbanes d’Europa, hi ha 53 ciutats de més de 5000 habitants i amb més de 20000 habitants hi ha Còrdova, Jerez, Granada i Úbeda, això és degut a l’herència del períodeandalusí, alta productivitat agrícola i el comerç amb Amèrica.
Les urbanitzacions més destacades són:
Madrid: Seu de la cort.
Burgos: Controla el comerç del nord.
Valladolid i Càceres: Seu de la noblesa castellana.
Salamanca i Alclà: Seus universitàries.

Final segle XVII:
S’inicia una nova dinàmica:
La població urbana comença a créixer a la costa mediterrània.
Les ciutats castellanes perdenpoblació per crisi econòmica i la decadència del regne.


2. La ciutat industrial
2.1 La ciutat industrial del segle XIX
Revolució Industrial:
Hi ha una estreta relació entre la revolució industrial i les ciutats, això fa que comenci ha produir-se uns canvis a les ciutats. Hi ha un gran augment de la població, Un canvi en les seves funcions i una transformació en l’organització social.Segle XIX:
Hi ha un canvi en la manera de produir, es passa de la producció artesana a la industrial, això és degut a: us de maquinàries, mà d’obra assalariada producció en fàbriques que suposa un gran impacte arquitectònic a les ciutats i augmenta la acceleració del fenomen urbà.
A Catalunya la majoria de les fàbriques eren tèxtils i a Bilbao i rodalies era siderúrgiques.
Com que la...