Geografia

1.2. LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D’ENERGIA
1.2.1. Les fonts energètiques no renovables
Els recursos energètics minerals, combustibles fòssils, són actualment la principal fonts d’obtenció energia. Es tracta de minerals combustibles (Carbó, petroli i gas natural) que s’han format durant llargs períodes de temps geològic a partir de restes orgàniques enterrades en antics dipòsits sedimentaris del’escorça terrestre.
Els recursos energètics minerals tenen un caràcter no renovable, unes reserves conegudes més o menys extenses i una data estimada d’esgotament.
* Petroli: És una font energètica per moure vehicles de tota mena i té capacitat de proporcionar combustibles gasosos i líquids i altres derivats per fabricar una gran varietat de productes industrials.
L’obtenció, lacomercialització, el transport i el consum d’aquest condicionen el mode de vida i l’economia global. Però hi ha un problema ambiental com els accidents associats a l’extracció, el transport del petroli i l’emissió de CO2 (efecte hivernacle).

* Carbó: És una roca fòssil molt abundant i estesa pel planeta i és el segon recurs més important en la producció energètica. Provoca nombrosos problemes ecològics, al’hora de cremar-se expulsa diversos gasos d’efecte hivernacle, pluja àcida. Ha augmentat el seu consum a mesura que el petroli s’ha anat encarint.

* Gas natural: Esta format per metà, és un combustible molt eficient i versàtil i que requereix un processament molt reduït. És força menys contaminant que el petroli i el carbó, però contribueix a l’efecte hivernacle. S’utilitza per generarelectricitat i per fabricar combustible per al transport o l’ús domèstic. També per la fabricació de plàstic, fibres sintètiques, insecticides, etc.

* L’urànic: No és un combustible fòssil ni un mineral energètic tal com s’extreu, però es pot convertir en mineral energètic després d’un procés. És necessari per al funcionament de les centrals nuclears que produeixen electricitat. No contribueix aaugmentar l’efecte hivernacle, però el risc d’accidents nuclears i la llarga durada dels residus de les centrals nuclears són problemes ambientals.

1.2.2. Les fonts d’energia renovables
És presenta l’inconvenient d’un desenvolupament tecnològic encara recent, però també l’avantatge que es poden produir de forma descentralitzada i que comporten menys riscos per a les persones.
Ara el repteconsisteix en permetre satisfer de manera eficient un percentatge cada cop més gran del consum total d’energia.
* L’energia hidroelèctrica: Consisteix en l’aprofitament de l’energia cinètica de l’aigua. Abans utilitzaven aquest recurs mitjançant la construcció de molins. Però ara es fa la conversió de l’energia mecànica en energia elèctrica mitjançant turbines.
És l’energia més important a lamajoria de països i supera la producció total de la resta d’energies renovables.

* L’energia eòlica: Es basa en l’aprofitament de la força cinètica del vent. Abans de la industrialització, juntament amb l’energia de sang i l’energia de l’aigua, era un recurs energètic importantíssim, que s’aplicava especialment al transport (navegació) i als molins (bombeig d’aigua). Actualment, es capta com aenergia mecànica mitjançant aerogeneradors per convertir-la energia elèctrica.

* L’energia solar: Permet desenvolupar diferents sistemes d’aprofitament de les radiacions solars, basats en tecnologies i instal·lacions específiques diverses. Entre les més habituals destaquen l’energia tèrmica, fotovoltaica i termosolar. Es transforma l’energia solar en elèctrica mitjançant panellsfotovoltaics.

* Altres recursos renovables:
* Biomassa. Important als països poc desenvolupats. És d’utilització tradicional, com l’aprofitament com a combustible de material orgànic d’un ecosistema sec (llenya). S’aprofita la biomassa verda per fabricar biocarburants, l’aprofitament de residus orgànics, energia geotèrmica o l’energia maremotriu.

1.2.3. La producció energètica a...