GEOGRAFIA

Bloc 1.Catalunya I Espanya a Europa i al món.
Característiques que defineixen un món globalitzat.
La globalització consisteix en la creació d’una gran xarxa de relacions econòmiques, basada en la progressiva internacionalització del treball i en l’especialització geogràfica de la producció. D’aquesta manera, es procedeix a la integració de l’economia dels diferents estats en un sol sistemaeconòmic mundial de base capitalista.

En les darreres dècades s’ha produït una generalització dels intercanvis econòmics, creant-se un mercat integrat a nivell mundial, on tot el planeta és un lloc de producció i/o venda.

Les causes de la globalització es poden englobar en dos grups:
La millora tècnica dels transports i la comunicació.
La supressió de duanes i aranzels que han possibilitat la creacióde grans àrees de lliure comerç.

Observem el procés de globalització en:
La globalització social: amb la incorporació de la dona al món laboral, l’augment del nivell de consum i la internacionalització del mercat laboral.
La globalització cultural: amb la col·laboració científica, els gustos artístics i esportius uniformats...
La globalització econòmica: gràcies al progrés de les tecnologies dela comunicació, la liberalització dels mercats, la concentració de capital en grans multinacionals...

Funcions de les principals institucions i organismes internacionals en les decisions polítiques, econòmiques i socials.
Una organització internacional és la que inclou membres de dos països o més que cerquen una cooperació política, econòmica o d’un altre tipus. Podem classificar-les en dos grupsdiferenciats:
Organitzacions internacionals públiques (o intergovernamentals): integrades per estats sobirans com per exemple l’ONU.
Organitzacions internacionals privades (o no governamentals): no depenen de cap institució estatal ni pertanyen a cap grup polític.
Regionals: tots els països membres són del mateix continent (MERCOSUR).
Supraregionals: els països membres pertanyen a diferentscontinents (OTAN).

Els principals organismes internacionals són:
Fons monetari internacional (FMI): Organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d’observar les taxes de canvi de les monedes i d’oferir assistència tècnica i financera als països que la necessitin.
G-7+1: Quan a les reunions del grup de països que formen el G-7 (Alemanya, Canadà, els EEUU, França, Itàlia,Japó i el Regne Unit) es convida Rússia.
G-20: Creat pel G-7 el 1999 com a fòrum de cooperació i de consulta sobre temes relacionats amb el sistema financer internacional entre els països més desenvolupats (G-8) i els d’industrialització emergent (Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Corea del Sud, Índia, Indonèsia, Mèxic República de Sud-àfrica i Turquia. El membre que fa 20 és laUE.
Organització Mundial del Comerç (OMC): Tot i que les seves funcions inicialment giraven en torn a l’harmonització dels mercats, els acords i els intercanvis comercials, molts països denuncien que les pràctiques d’aquesta organització només afavoreixen els interessos d’uns quants.
Banc Mundial: 184 països en son membres. Facilita préstecs per afavorir el creixement econòmic. Son préstecs aldesenvolupament. La seva principal tasca és reduir la pobresa i potenciar el desenvolupament, per això desenvolupa tota una sèrie de programes específics, relacionats amb el desenvolupament social, dels serveis, econòmic estable i la protecció del medi ambient.

El procés de construcció europea. Fortaleses i problemes.
En acabar la Segona Guerra Mundial (1945) Europa estava ensorrada políticamenti econòmicament. La reconstrucció es va fer gràcies a l’ajut exterior dels EEUU mitjançant el Pla Marshall. Els EEUU i la URSS (guanyadors de la guerra) controlaven l’economia mundial.

Els europeus per la seva part, van prendre consciència que cada país tot sol no podia competir amb aquests dos gegants. Així, van decidir cooperar entre ells amb diversos objectius: crear un món millor, més...