Geolocalització

. Geolocalització.
La geolocalització defineix un procés pel qual es pot arribar a descobrir la ubicació
física d'un element que en un moment donat ha establert una comunicació amb un
altre element separat en la distància.
S'està utilitzant intensament en els nous dispositius amb sistemes operatius lleugers
que incorporen elements de posicionat en l'espai (per exemple els smartphones).
Alprojecte que ens ocupa, quan parlem de la geolocalització la personalitzem a
partir de les adreces IP emprades per direccionar les dades a través d'Internet, de
manera que amb certes tècniques molt concretes podem arribar a deduir el país
d'origen de l'emissor d'un paquet de dades amb adreça IP origen o adreça IP de
destí.
Actualment però, no es pot dir que el resultat de la geolocalització enInternet
mitjançant adreces IP sigui gaire fiable, donat que es una funcionalitat no prevista al
protocol IP i que s'ha de manegar de manera indirecta emprant d'altres eines i
funcionalitats de protocols diversos. El resultat pot no tenir res a veure amb la
realitat.
En l'entorn d'Internet la geolocalització pot ser interessant per a temes de:
– Seguretat : identificar un interlocutordesconegut.
– Filtratge : es pot capar la sortida en funció del país de la IP de destí, o l'entrada
per la IP de l'origen.
– Màrqueting : ofertar de manera personalitzada productes més propers al
possible client.
– Estudi del mercat potencial : per veure quines son les nacionalitats més
interessades en diferents apartats de per exemple un lloc web.
– Spam : existeix de fer filtres en funció delpaís de precedència.
– Optimització de protocols d'enrutament : per fer proves de salts i temps
d'enrutament en estudis d'eficiència en comunicacions.
– Detecció de colls d'ampolla : a partir dels salts i temps emprats.


. Tecnologies a emprar.
Les diferents tècniques que emprarem per a poder executar aquest projecte, es
basen en un concepte força conegut però a l'hora poc entès: elprotocol
d'enrutament IP i el seu paradigma de transmissió usant adreces IP.
Tots els dispositius connectats a Internet (i fins i tot alguns que no ho estiguin) son
identificats mercès a un número de 32 bits (adreça IP), únic al món, assignat per
l'ICANN, que permet diferenciar entre 232 (4.294.967.296) dispositius diferents. El
número de 32 bits es divideix en 4 octets amb un rang de 0 a 255 (8bits). S'utilitza
per a donar-se a conèixer com a origen o com a destí en una comunicació entre
dispositius.
Hi ha bàsicament quatre grups d'adreces (rangs):
Classe A: del rang 0.?.?.? al 127.?.?.?
Classe B: del rang 128.?.?.? al 191.?.?.?
Classe C: del rang 192.?.?.? al 223.?.?.?
Classe D: del rang 224.?.?.? al 247.?.?.? (s'utilitza per a comunicacions de tipus
multicast).
Classe E: delrang 248.?.?.? al 255.?.?.? (utilitzades només per a proves).
De totes aquestes adreces n'hi ha vàries que no es poden utilitzar de forma normal
per identificar (o redireccionar) dispositius, com son:
– L'adreça 0.0.0.0 es reservada per l'IANA per a identificació local.
– La que té els bits de host igual a 0 serveix per definir la xarxa (adreça de
xarxa).
– La que té els bits de host igual a1 serveix per enviar a tots els equips de la
xarxa (adreça de broadcast).
– Les del tipus 127.?.?.? fan referència al propi dispositiu (loopback).
Del tipus d'adreces esmentats, segons el rang, n'hi ha que s'utilitzen exclusivament
com a adreces privades (per a dispositius que no estan connectats a Internet o que
ho fan a través de NAT), com son:
– De la classe A, les que pertanyen al rang10.0.0.0 a 10.255.255.255 (amb 8 bits
de xarxa).
– De la classe B, les que pertanyen al rang 172.16.0.0.a 172.31.255.255 (amb 12
bits de xarxa), per a universitats i grans empreses.
– De la classe C, les que pertanyen al rang 192.168.0.0.a 192.168.255.255 (amb
16 bits de xarxa), per a petites i mitjanes empreses.
Per altra banda s'ha desenvolupat també el model d'adreces IPv6, per tal de...