GESTIÓ SOSTENIBLE DE L’AIGUA

És difícil concebre l'activitat diària a les cases, a les ciutats, a les fàbriques i als camps sense aigua per beure, cuinar, netejar, gaudir de fonts i jardins o fer funcionar el comerç
ACTIVITATS DE FÍSICA I QUÍMICA TS 3r ESO

GESTIÓ SOSTENIBLE DE L’AIGUA
1.- EL PLANETA BLAU.
La primera persona que va poder veurela Terra des de l'espai exterior va ser, en 1961, l’astronauta rus Yuri Gagarin, qui va exclamar amb sorpresa: "És blava!, ¡la Terra és blava!"
Vista des de l’espai, la Terra sembla un planeta blau, ja que gairebé les ¾ parts de la seva superfície estan cobertes per aigua (encara que seria més exacte dir que es tracta d'un planeta mullat, degut a que la profunditat mitjana d’aquesta capad’aigua -4 km- és molt petita en relació amb els 6.400 km del radi terrestre). Podria semblar, per tant, que l’aigua és un recurs gairebé il limitat, però si ho considerem des del punt de vista del aprofitament humà, la situació canvia significativament

Aproximadament, només el 2,8% l’aigua total és aigua dolça. D’aquest percentatge, la major part no és utilitzable, bé per estar immobilitzada en elscasquets polars i en glaceres o per tractar -se d’aigua subterrània de difícil accés, per la qual cosa únicament el 0,022% del volum total d’aigua dolça del planeta és fàcilment utilitzable per al consum humà (en rius, llacs i aqüífers poc profunds).
Per tant, hem de ser conscients que essent l’aigua dolça un bé comú imprescindible per a qualsevol activitat humana és un recurs escàs en el planetai distribuït molt desigualment.
Sabies que un 20% la població mundial no té accés a l’aigua potable i que gairebé la meitat dels habitants de la Terra no disposa de sistemes de sanejament d’aigua?

2.- EL CICLE URBÀ DE L’AIGUA
Malgrat la seva relativa escassetat la quantitat d'aigua dolça disponible és la mateixa ara que quan existien els dinosaures ja que el cicle de l'aigua a la Terra ésun cicle tancat.
Però no passa el mateix amb la població del planeta i les seves necessitats d'aigua per al consum domèstic i per al desenvolupament d'activitats agrícoles, industrials i lúdiques, que continuen creixent tot i que el canvi climàtic accentua la sequera en moltes zones del planeta.
Se’ns fa difícil concebre l’activitat diària a les cases, a les ciutats, a les fàbriques i als campssense aigua per beure, cuinar, netejar, gaudir de les fonts i jardins o fer funcionar el comerç i la indústria.
L’aigua que arriba a les nostres aixetes prové de les conques dels rius. Després d’un procés de potabilització s’emmagatzema en dipòsits, des d’on passa a la xarxa de distribució perquè arribi a la pressió adequada a cada llar o empresa.
Un cop feta servir, aquesta aigua residual se'nva pel desguàs amb la qualitat minvada i comença aleshores un procés de depuració que la retorna al medi natural en condicions òptimes. D'aquesta manera, més endavant es pot tornar a captar i així es torna a iniciar un nou cicle que permet preservar les reserves hídriques perquè mai no ens falti l'aigua.

3- ELS TRACTAMENTS DE L’AIGUA
3.1 LA POTABILITZACIÓ
L'aigua que es capta als rius iaqüífers és de composició molt variable i cal tractar-la amb tècniques altament sofisticades per obtenir una aigua amb la màxima garantia sanitària.
El tractament de potabilització inclou dos tipus de procés:

Processos físics com la sedimentació, la filtració i la decantació per a eliminar la matèria orgànica i les partícules responsables de la terbolesa i el color fosc de l’aigua sense tractar.Processos químics que tenen com a finalitat eliminar altres elements de l’aigua que precipiten en afegir-hi sals minerals  Més tard, es separen aquests precipitats. En una fase posterior, s'eliminen els microorganismes patògens afegint-hi clor o sometent l'aigua a ozó o a radiacions ultraviolades. La cloració és barata i eficaç, però deixa en l'aigua un sabor especial de clor.


Les...