Gghjgj

Els complexes d’Èdip i d’Electra.

ÍNDEX
Índex……………………………………………………………1
Complexes d’Èdig i Electra…………...................................2
Vida i obra Sigmund Freud……………………………………3
Què és la consciència?........................................................4
La Psicoanàlisi………………………………………………….5-6
Evolució del Psiquisme………………………………………..7-8
Els mecanismes de defensa………………………………….9-10Bibliografia………………………………………………………11

1. Els complexes d’Èdip i d’Electra.

La paraula complexes fa referència a l’etapa de desenvolupament sexual tant del sexe masculí ( anomenant-lo complex d’Èdip), i del sexe femení ( complex d’Electra).
Aquests conceptes expliquen com reacciona cada sexe davant de diferents situacions quan es troben en aquesta etapa de desenvolupament.
En ells, elfenomen s’anomena complexe d’Èdig, en elles, complexe d’Electra, ambdós personatges figures de la mitologia grega a les que els va passar algo semblant, la inclinació sexual cap al sexe oposat en la figura del pare o de la mare.
· Característiques que presenten:

En el complexe d’Electra:
* La nena manifiesta sentiments d’amor cap al pare i de vegades d’odi cap la mare.

* Vol assumir lapersonalitat de la seva mare adoptant els seus rols i actituds amb el propòsit d’agradar al pare.

* Els temors relatius a la seva sexualitat s’expressen en el somni a través de malsons.

És molt important considerar que aquesta etapa és part del desenvolupament normal d’un nen/a i que com a conseqüència evoluciona amb el pas del temps. Les nenes aprenen amb el temps que el seu pare pertany a laseva mare renunciant als seus sentiments romàntics cap a ell.
Aquestes mateixes manifestacions passen al complexe d’Èdig, però amb la diferència que es produeix en el nen sobre la figura materna.

2. Vida i obra de Sigmund Freud.

Metge i psiquiatre austríac. Va estudiar a la Universitat de Viena on es graduar el
1881. Es va interessar, primer, per la fisiologia del sistema nerviós; va tenircom a
mestres a Brucke i Koller. Va descobrir les propietats anestèsiques de la cocaïna i més
tard es va endinsar en el camp de les neuropatologies.
El 1885 va assistir als cursos de Charcot on va aprendre les tècniques per a la curació
de la histèria.
El 1886 es va casar amb Martha Bernays.
De Bernheim va conèixer els mètodes hipnosuggestius. Fa servir l´hiptonisme com a
tractamentsimptomàtic de la histèria, però no es va quedar, tan sols, en aquell nivell de
Breuer, sinó que fa servir la hipnosi com a mètode per evocar, per fer conscient
vivències oblidades causants del trastorn.
Va ser nomenat professor de la Universitat el 1920. En ésser d’origen jueu, va haver de marxar d’Àustria, amb l’arribada del nazisme, a Londres el 1938, fins a la seva mort.

Deixebles:
- CarlGustav Jung (“complexe”, “l´inconscient col·lectiu).
- Alfred Adler ( “el sentiment d’inferioritat” lligat a les minusvalíes físiques).
- Jacob Levi Moreno (“la psicoanàlisi de grup”, “la psicoteràpia de grup”, “acting out” = “el psicodrama” 1923, “sociodrama”).

Obres:
- La interpretació dels somnis, 1900.
- Tres contribucions a la teoria sexual, 1905.
- Tòtem i tabú, 1913 (sociologia delspobles primitius).
- Psicologia de les masses i l´anàlisi del jo, 1921.
- El jo i l’allò, 1923.
- Lliçons d´introducció a la psicoanàlisi, 1932.
- El malestar de la cultura, 1930.
- Moisès i el monoteisme, 1939 (en aquestes dues darreres obres mostra inquietuds socioreligioses).

3. QUÈ ÉS LA CONSCIÈNCIA?
Amb el terme consciència designem la facultat o funció psíquica que ens permet elconeixement del món exterior i de nosaltres mateixos.
Les facultats involucrades en la consciència són la percepció (estímuls del món exterior i interior), l’atenció (selecció de certs estímuls entre tots els que arriben simultàniament al cervell en un instant concret) i la memòria ( recuperació de records i aprenentatges anteriors). També formen part de la consciència els processos intel·lectuals...