gihn

: Era una dona d´aspcte sanitós, madura i espléndida; la seua carn , un poc masegada per continúes caricies, trontollava sota el vestit, a través de la roba del qual pasaba una transpiració tèbia i flairosa. Per la gorja i les munyequeres s´esdevinava la blancor de la seva pell, mentre una lleugera i antiga pàtina de sol li emmorenia les mans i la cara. La seua boca grossa. Mig oberta per unsomriure burlesc, ensenyaba les dents admirables de netedat i simetría; dents que feien pensar en gelositats amoroses, en besades cruels i puïges satàniques. Era perillosa, enfollia el cor i emboiraba el pensament amb carnals embriagueses.

Fineta: Era una joveneta de poca estatura, ciutadana, feble, malaltissa. A la seua fas empolvorada semblava dur, estergides, un mut d´histories de llibertinatge;els seus llavis petits, desperfilats per innombrables besades, aixafats per la continua impressió d´altres llavis sedents i lúbrics, es contreien amb expressió lassa: i el seu nasset delicat i elàstic , de badius impetuosos, semblava rastrejar de continu sentors de luxúria.

Quan caminava, els sus costats onejaven, talment desllorigats del seu cosset aplanat i flonjo, que es vinclava enrera totprojectant les exuberàncies de la seva sina , impròpies de la seva magresa. Els sus moviments i els seus posats eren excitants;

Les seves celles , sota les quals brillava el foc verdós de les nines descarades, s´ajuntaven sovint amb un gest impulsiu d´inmensa tossuderia. Una terrible caballera rossa, crespa I onejant moriaIndica la caracterització física i pscològica de les dues icontrasta-les.¿son dones amb característiques semblants o amb elements diferents?

Fisicament les dues mosses es semblen poc ; Pepona es caracteriza per la seva aparença de frágil, jove blanca i pura. Fineta sembla mes descarada mes espabilada i coneixedora de mon.

Psicològicament les dues jovens aparenten ser curioses, jovials, descarades, resoltes i decidides. Però, Pepona sembla ser mes poregossa queFineta.

Resum del capítol.

Un dia, Josafat va revre la visita de Pepona que anava acompanyada de una altra xica, Fineta. Josafat senti ruboritzarse a l´observar la figura de les dues jovens. Parlaren poc entre ells perque el campaner creia estar pecant per estar a soles amb dones. Les xiques quedaren en tornar a l´església per a vorer a Josafat,ja que Fineta es va quedar molt atraguda perell.

CAPÍTOL IV

Descripció de la cambra de Josafat.

La cambra del campaner, estava emblanquinada i tenia la llar i els seus fogons, que li donaven un aspecte inofensiu i menestral; la gruixària de la paret ioprimida i ofegada, feia pensar en llanges enyorançes deñ captiu. Aquella cel·la pudia a salvatgina i era fosca. Com per tot arreu, la claror entrava per una tatxa de caires vius obertaen l´espessor dels carreus. Cinc pedres polides servien d´escala servien per a putjar a una ampla finestra, ampit que servia de mirador per a Josafat. A les parets llises, un poc esgroguïdes, es veia com unic ornament, un marc de fusta senzill i primitiu que encuadrava una litografia vella:el Pare Etern mirant seriosament.

El catre amb un cobrellit amb flors grogues i fruites vermelles, amb elcoixi de ratlles sense funda ; a la capçalera un petit Crist i uns rosaris penjats al mateix clau.

2.ANÀLISI DELS SENTIMENTS DE JOSAFAT I FINETA.

Detecta les frases que denoten l´amor que Josafat sent per Pepona.

*“ Pepona era seva”,

“ però recordava el trotollar de la carn de Pepona”,

“ -Ah, fóscara! Ha d´haver-hi un bell parlament entre tu i jo!”,

“ Pepona, de sobte, sentíapropar-se Josafat, que respirava fatigosament. Endevinà que ell anava a fer-li una confessió amorosa...”,

“ Josafat pensava aprofitar-se de tan llarg trajecte per indicar Pepona la necesitat d´aquell que era la seva esperança”.

Descripció de tota l´excitació i sensacions que sent Fineta davant el cos de Josafat.

Durant tot el capítol s´intercalen frases que denoten l´exitació de Fineta...