giotto comentari selectivitat

Capella degli Scrovegni
FITXA TÈCNICA
Títol: Cappella degli Scrovegni o de l’Arena
Autor: Giotto di Bondone (1267 – 1337)
Cronologia: 1304-1306
Estil: Italogòtic
Tècnica: Fresc
Dimensions: 200 x 185 cm
Tema: religiós
Localització: Pàdua. Itàlia.
L'autor
Giotto di Bondone és considerat un artista molt innovador, deixeble de Cimabue, va ser molt valorat en vida i especialment consideratper l’escriptor Vasari, qui va veure en ell l’impulsor del primer renaixement italià, el Trecento: com arquitecte dissenya el campanile de la catedral de Florència (la construcció no va respectar el seu projecte) i com pintor inicia el moviment italogòtic que supera el bizantinisme imperant i tendeix al realisme. És coneguda la seva activitat també com retratista, decorador i escultor per totItàlia però hi ha molt poques obres que puguin ser-li atribuïdes documentalment.
Anàlisi formal
La Capella dels Scrovegni, anomenada també Capella de l'Arena (perquè està situada sobre un amfiteatre) és especialment valorada pel grup de frescos atribuïts a Giotto di Bondone. És un edifici de planta rectangular, cobert amb una volta de canó que, al llarg del temps, ha estat diverses vegadesmodificada. A l'exterior la capella té una sèrie de contraforts vistos i teulades a dues vessants. Sembla dubtós que Giotto fos l'arquitecte de la capella, en canvi no es tenen dubtes de l'autoria dels frescos de l'interior.
Aquesta obra està dedicada a Santa María de la Caritat i va ser encarregada per Enrico Scrovegni, entre els anys 1304 – 1306, amb la finalitat d'allotjar les restes mortals del seupare, Reginaldo degli Scrovegni, el qual havia acumulat un immens patrimoni gràcies a la usura. El fill, Enrico pretén expiar-ne els pecats perquè la usura estava prohibida per la llei. Segons les disposicions de l'Església, el prestar diners amb alts interessos era un greu pecat, igual que exigir qualsevol mena d'interès pel préstec.
Algunes escenes estan destruïdes, altres han perdut el seucolor primitiu. S'han trobat poques sinòpsies - dibuixos en vermell fet sobre el blanquejat del revestiment del mur amb morter, ciment o calç , com a preparació prèvia a l'execució del fresc -, les pinzellades són homogènies, encara que Giotto va estar ajudat per deixebles que van seguir fidelment les indicacions del mestre. Es pot apreciar la representació dels vels transparents i de cabells, ambmagnífiques graduacions i encertades tonalitats.
Giotto manté les aurèoles daurades a l’entorn dels personatges sants però les seves figures tenen un tractament de la llum i dels contorns que permeten percebre els volums individualitzats de cada un dels cossos, les robes cauen amb una naturalitat que cada un dels personatges sembla sorgir clarament del fons.
Es va mesurar l'espai amb exactitudabans de distribuir les representacions de la decoració, que es troben en dos registres superposats i que es corresponen amb l'altura de les finestres.
Una tercera seqüència, més baixa pels efectes òptics, s'estén fins a la curvatura de la volta.
Cadascun dels registres està disposat en sis requadres, un total de 36, sent la seva lectura d'esquerra a dreta i de dalt a baix.
Anàlisi conceptual
Enla volta de canó es pot contemplar un cel estrellat amb una sèrie de medallons en què es representa a Crist, la Verge, els quatre evangelistes, -sant Mateu, sant Marc, sant Lluc i sant
Joan- i diversos profetes. Giotto va pintar el retrat del seu mecenes, Enrico Scrovegni, a la part inferior del Judici Final, entre el Paradís i l'Infern. Enrico, de perfil, amb la mà esquerra alçada, frontample, boca lleugerament oberta i nas afilat, apareix agenollat lliurant a la Verge una maqueta de la capella, i 15 benaurats estan al seu darrere. Com en la majoria de les obres gòtiques s’identifica el donant. La seva actitud és més aviat arrogant, a la dreta del Jutge Diví i al costat oposat dels usurers que pateixen les penes infernals.
El programa iconogràfic comprèn escenes de la infància i...