Girona
Páginas: 20 (4888 palabras)
Publicado: 13 de enero de 2013
Girona
Història d’una ciutat
Marc Sánchez Bergés – 2 ESO B
La Girona anterior a Gerunda
3
La fundació de Gerunda
4
L'estructura urbana
5
La política de Gerunda
5
L'economia de la Girona romana
6
L'arribada del cristianisme i la fi de la Girona romana
6
Girona abans de l'any 1000: Dominació goda
7
La conquesta sarraïna
10
La Girona carolíngia10
Galeria d’imatges
13
Bibliografia 14
La Girona anterior a Gerunda
Als voltants del lloc que molt més tard ocuparia Girona, durant el paleolític inferior, fa uns trenta mil anys, ja s'han detectat restes dels primers pobladors, tot i no haver trobat restes humanes, sí que s'han tret a la llum proves de la seva activitat en forma d'eines treballades en pedra en jaciments a l'airelliure i en coves. La persistència d'activitat humana posterior, durant el neolític, s'ha documentat en els jaciments de Montilivi i la Creueta, i també en altres llocs del pla de Girona.
A la muntanya on es troba situada la "Girona antiga" no s'han trobat, almenys de moment, restes antigues que expliquessin l'existència d'un poblat iber, tot i que les seves característiques respondrien aaquest tipus d'assentaments: situació sonre un lloc elevat, prop d'un terreny pla i ric en aigua. Els poblats ibèrics dels propers enclavaments de Sant Julià de Ramis i de la Creueta (el Puig d'en Rovira), i altres una mica més allunyats, repeteixen aquestes característiques.
Els habitants del territori gironí en l'època anterior a la dominació romana, sembla, pertanyeria a la tribu dels indigets,tribu assentada a l'Empordà, però alguns autors apunten als ausetans, instal • lats a la comarca d'Osona.
La fundació de Gerunda
En el si de les guerres de Sertori (82-72 aC), cap el 77 aC Pompeu edificà un oppidum (plaça forta emmurallada) sobre la Via Heraclea (la futura Via Augusta ) per defensar-la i lluitar contra el sediciós Sertori, de la facció dels populars, que s'havia aixecat enarmes a la Hispsnia romana contra Sul • la, de la facció dels optimates i que controlava el poder a Roma. D'aquesta fundació baix-republicana no hi ha cap text antic ni inscripció, però sí evidències arqueològiques. L'existència de Girona en aquesta ruta està documentada en un dels cuatre gots de palta denominats Apolinares trobats en Vicarello (Laci, Itàlia), en el qual figuren totes les mansionso parades del camí entre Gades (Cadis) i Roma. Gerunda està situada entre acquis Voconis (possiblement l'actual Caldes de Malavella), i Cilnianam (Cervià de Ter, o els seus voltants).
És llavors, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans van fundar l'originària Girona, que s'anomenava en aquells moments Gerunda, l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, tot i que, segonsalguns autors, podria significar "entre l'Undarius" , nom que rebia en llengua ibera l'actual riu Onyar. Un dels pocs textos clàssics en què s'esmenta el nom de la ciutat, Geographike Hyphigesis de Claudio Ptolomeo (segle II dC), ens transmet clarament el nom de la ciutat, Gerounda / Gerunda. Plini el Vell (mort durant l'erupció del Vesuvi el 79 dC a les platges de Pompeia), en el seu NaturalisHistòria, també esmenta el nom de la ciutat: Nunc per singular conuentus reddentur insígnia praeter supra dicta. Tarracona disceptant populi XLI, quòrum cebelerrimi ciuium romanorum Dertosani, Bisgargitani, latinorum Ausetània, Ceretania qui Iuliani cognominantur, et qui Augustani, Edetania, Gironines, Iessoniensis, Teari qui Iulienses, stipendiariorum Aquicaldenses, Aeronenses, Baeculonenses. (Ara,convent per convent, es exposaran les coses significatives excepte les esmentades anteriorment. Quaranta-dos pobles condueixen a Tarragona, els més cèlebres dels quals són els Dertosanos, Bisgargitanos, de dret romà, els Ausetans, Ceretans, que són anomenats Julians i Augustana, els Edetans, Gironines, Iessonienses, Tearis, que són anomenats Julians, de dret llatí, i Acquicaldenses, Aeronenses i...
Història d’una ciutat
Marc Sánchez Bergés – 2 ESO B
La Girona anterior a Gerunda
3
La fundació de Gerunda
4
L'estructura urbana
5
La política de Gerunda
5
L'economia de la Girona romana
6
L'arribada del cristianisme i la fi de la Girona romana
6
Girona abans de l'any 1000: Dominació goda
7
La conquesta sarraïna
10
La Girona carolíngia10
Galeria d’imatges
13
Bibliografia 14
La Girona anterior a Gerunda
Als voltants del lloc que molt més tard ocuparia Girona, durant el paleolític inferior, fa uns trenta mil anys, ja s'han detectat restes dels primers pobladors, tot i no haver trobat restes humanes, sí que s'han tret a la llum proves de la seva activitat en forma d'eines treballades en pedra en jaciments a l'airelliure i en coves. La persistència d'activitat humana posterior, durant el neolític, s'ha documentat en els jaciments de Montilivi i la Creueta, i també en altres llocs del pla de Girona.
A la muntanya on es troba situada la "Girona antiga" no s'han trobat, almenys de moment, restes antigues que expliquessin l'existència d'un poblat iber, tot i que les seves característiques respondrien aaquest tipus d'assentaments: situació sonre un lloc elevat, prop d'un terreny pla i ric en aigua. Els poblats ibèrics dels propers enclavaments de Sant Julià de Ramis i de la Creueta (el Puig d'en Rovira), i altres una mica més allunyats, repeteixen aquestes característiques.
Els habitants del territori gironí en l'època anterior a la dominació romana, sembla, pertanyeria a la tribu dels indigets,tribu assentada a l'Empordà, però alguns autors apunten als ausetans, instal • lats a la comarca d'Osona.
La fundació de Gerunda
En el si de les guerres de Sertori (82-72 aC), cap el 77 aC Pompeu edificà un oppidum (plaça forta emmurallada) sobre la Via Heraclea (la futura Via Augusta ) per defensar-la i lluitar contra el sediciós Sertori, de la facció dels populars, que s'havia aixecat enarmes a la Hispsnia romana contra Sul • la, de la facció dels optimates i que controlava el poder a Roma. D'aquesta fundació baix-republicana no hi ha cap text antic ni inscripció, però sí evidències arqueològiques. L'existència de Girona en aquesta ruta està documentada en un dels cuatre gots de palta denominats Apolinares trobats en Vicarello (Laci, Itàlia), en el qual figuren totes les mansionso parades del camí entre Gades (Cadis) i Roma. Gerunda està situada entre acquis Voconis (possiblement l'actual Caldes de Malavella), i Cilnianam (Cervià de Ter, o els seus voltants).
És llavors, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans van fundar l'originària Girona, que s'anomenava en aquells moments Gerunda, l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, tot i que, segonsalguns autors, podria significar "entre l'Undarius" , nom que rebia en llengua ibera l'actual riu Onyar. Un dels pocs textos clàssics en què s'esmenta el nom de la ciutat, Geographike Hyphigesis de Claudio Ptolomeo (segle II dC), ens transmet clarament el nom de la ciutat, Gerounda / Gerunda. Plini el Vell (mort durant l'erupció del Vesuvi el 79 dC a les platges de Pompeia), en el seu NaturalisHistòria, també esmenta el nom de la ciutat: Nunc per singular conuentus reddentur insígnia praeter supra dicta. Tarracona disceptant populi XLI, quòrum cebelerrimi ciuium romanorum Dertosani, Bisgargitani, latinorum Ausetània, Ceretania qui Iuliani cognominantur, et qui Augustani, Edetania, Gironines, Iessoniensis, Teari qui Iulienses, stipendiariorum Aquicaldenses, Aeronenses, Baeculonenses. (Ara,convent per convent, es exposaran les coses significatives excepte les esmentades anteriorment. Quaranta-dos pobles condueixen a Tarragona, els més cèlebres dels quals són els Dertosanos, Bisgargitanos, de dret romà, els Ausetans, Ceretans, que són anomenats Julians i Augustana, els Edetans, Gironines, Iessonienses, Tearis, que són anomenats Julians, de dret llatí, i Acquicaldenses, Aeronenses i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.