Globalizacion

5.1 La globalització

La definició de globalització ens diu que la globalització és el conjunt de variacions o alteracions en els sistemes socials o als naturals (físics o biològics) els impactes dels quals no poden ser localitzats, ni socialment ni naturalment parlant, a cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus. Aquesta sèrie deprocessos es produeixen simultàniament en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic i abasten la major part de regions mundials.
El primer que s’ens acut davant el mot globalització és pensar en la culminació del procés de mundialització, d'haver assolit finalment la comunicació entre tots, fins i tot d'interculturalitat. En canvi, ens trobem en la construcció d'una nova estructurasocial d'acumulació del capital, molt més negadora de la llibertat i la igualtat. El capital funciona a través d'aquestes estructures socials d'acumulació fins que les seves contradiccions (i l'efecte de la lluita de classes) les fa entrar en crisi i trenca l'equilibri, de manera que cal construir-ne una de nova.
Doncs, tot i que la globalització influeix en tots els àmbits com abans hem afirmat,l’objectiu final o més ben dit el resultat final de la globalització és agilitzar el moviment del capital. Marta Harnecker (autora marxista-leninista i socióloga chilena) parla precisament d’aquest fet de la globalització del capital.
En nom d’aquesta globalització (que tot i tenir finalitat de donar llibertat de moviment al capital també té com a finalitat controlar tots els àmbits de tots els païsosi societats globals) se’ns fa creure que estem sotmesos a l’acció de forces econòmiques globals incontrolables, paralitzant així les iniciatives nacionals, que passen a ser qualificades d’ineficaces sense gaire discussió més. El missatge que se’ns transme és que les polítiques nacionals han de sotmetre’s als imperatius de la nova economía global.
Segons Paulo Nogueira la globalització tambés’utilitza com una disculpa per a tot, una explicació fácil per a tot lo negatiu que succeeix en un país. A la globalització se li atribueix molt sovint el desempreament, el descens dels salaris i moltes altres coses.

Però doncs, la globalització és pura parafernalia o realment és fruit d’unes forces globals tant econòmiques com forces de conexión d’àmbit social global? El combat ideològic contraaquest us intencionat del terme globalització ha conduït a alguns autors a afirmar que la globalització és un mite. Entre aquests autors están Paul Hirst y Grahame Thompson.
Aquests autors es basen en cinc arguments, alguns dels quals tenen una base empírica i altres son simples postulats: primer la internacionalització actual té precedents; segon, les multinacionals veritaderament globals son pocnumeroses i la major part d’elles encara té una fort base nacional (tot i que puguin tenir
sucursals en altres països o fabriques en països subdesenvolupats per tal d’abaratir costos de producció i mà d’obra); tercer la major part de les inversions directes en l’estranger es concentren en els països industrials avançats mentre que el Tercer Món queda al marginat fora de totes aquestes inversión (fet pel qual afirmen aquests autors que no podem parlar de globalització o que, al ser aquesta incomplerta no existeix, ja el mot globalització es refereix a quelcom que engloba la totalitat d’un conjunt); quart, tot el fluxe de capitals es concentra sobre la Tríada y com a cinquè i últim argument tenim que les principals potències econòmiques tenen la possibilitat d’exercir fortes pressionssobre els mercats financers i altres mecanismos econòmics (doncs, segons aquest últim argument, el qual és empíric, el tòpic del qual parlavem abans i que afirmava que estem sotmesos a forces econòmiques incontrolables queda desmentit).

Repeteixo que la globalització però, tot i tenir com a objectiu l’agilització i la llibertat de moviment del capital arreu del globus i entre els països del...