glosario

GLOSSARI D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

Presocràtics:
Mite: son narracions transmeses oralment i van ser sistematitzades per Hesíode (Teogonia i Els Treballs i els Dies) i Homer (La Iliada i L'Odissea).
Logos: és una de les més importants en l'actitud racional davant el món. Se pot traduir com pensament, raó, parla, discurs, concepte, paraula i coneixement.
Cosmos: utilitzaven la paraula"cosmos" per referir-se al univers que significa "ordre".
Caos: és la complexitat de la suposada causalitat en la relació entre esdeveniments (eventualitat) sense que s'observi una traça lineal que relacioni la causa amb l'efecte, sinó més aviat un complex càlcul.
Physis: naturalesa; significa néixer, créixer, desenvolupar-se, sortir cap a fora. Per als presocràtics, aquest terme té diversos sentits:el créixer o aparèixer d'alguna cosa, la força interna que impulsa els canvis, el conjunt de tot allò que existeix i que no és obra de l'home i el que cada cosa és: l'essència.
Arkhé: és el principi de tot, l'essència i la naturalesa de les coses (etern, immutable, il·limitat i principi de moviment).
Àpeiron: indefinit/indeterminat; és «immortal i indestructible», «etern i no envelleix» (liatribueix caràcters propis dels déus de la mitologia grega).
Aletheia: es refereix a la sinceritat dels fets i la realitat. Literalment la paraula significa "allò que no està ocult", "allò que és evident", el que és veritable. També fa referència al "d’escoltament l'ésser".
Ésser: el món de l'ésser és el món de la intel·ligència, el món de la veritat i és el real.
Esdevenir: significa que està enconstant canvi i moviment ... per exemple el filòsof Heràclit afirmava que era impossible que un home es banyi dues vegades en el mateix riu ja que l'ésser és un continu esdevenir.
Monisme: és la doctrina filosòfica que admet una sola espècie de substància. D'aquesta manera, tant les concepcions idealistes com per les materialistes són monistes. No obstant això, en el context de la filosofiapresocràtica anomenem monistes als filòsofs que consideren que només hi ha un arkhé o constitutiu últim de la realitat.
Pluralisme: El pluralisme és la posició metafísica contrària al monisme. Per al monisme la realitat última és una i per al pluralisme el món, la totalitat, està compost de realitats independents les unes de les altres, o bé interrelacionades.
Atomisme: creure que els àtoms són lesprincipals parts invisibles que conformen tot el que existeix, fins i tot l'ànima, teoria que representa una interpretació material de l'ens.
Atzar: és aquell que forma part de l'ésser, de la forma mateixa en què el món és, pel que encara trobem lleis deterministes hi haurà processos que són irreductiblement espontanis i aleatoris, independentment de l'avanç del coneixement.
Necessitat: buscarun "per què" donant sentit a allò que els envoltava, i saber si era real mitjançant preguntes i suposicions.

Sòcrates i sofistes:
Polis: ciutat perfecta. “per molt que cada polis pugui legislar sobre diversos aspectes de la vida, hi ha certes normes i valors que han de tenir un significat vàlid per a tot ésser humà, independentment de la polis on visqui”.
Tekhné: saber com es fabrica algunacosa, però no és la producció en si.
Nomos: llei de la ciutat.
Isegoria: és la igualtat de dret a parlar a l'assemblea: assegurava que totes les veus fossin tingudes igualment en compte a l'hora de tenir una decisió política.
Isonomia: igualtat davant la llei.
Convencionalisme: Per als Sofistes coses bones i just no és ni universal ni fix sinó que depèn de l'individu, del lloc i de l'època.Veritat: la veritat és allò que uneix a les persones. La veritat de la qual ens parla Sòcrates no és una distinció que neix de l'acció i el comportament humans, ni sorgeix de la vida concreta dels homes. És un referent absolut, abstracte i universal que transcendeix i es troba més enllà de la pròpia vida humana. La veritat no pertany al món dels homes. Per Sòcrates, la veritat no només transcendeix...