Glossari CMC

GLOSSARI CMC
Atmosfera: És la part gasosa de la Terra, i per això la capa més externa i menys densa del planeta. Està constituïda per diversos gasos que varien en quantitat segons la pressió a diverses altures.
Astenosfera: Capa fluida sobre la qual s'assenta la litosfera, permetent el seu moviment.
Asteroide: Cadascun dels planetes telescòpics, les òrbites es troben compreses,majoritàriament, entre les de Mart i Júpiter.
Astronomia: Ciència que estudia la constitució dels astres i les seves posicions i moviments.
Anàlisi espectral: És l'estudi dels espectres emesos pels cossos celestes.
Astrologia: És la doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes i sobre els fenòmens meteorològics.
Àtom: Partícula méspetita que un element pot ser dividit sense perdre les seves propietats químiques.
Andròmeda: És una galàxia espiral gegant. És l’objecte visible a simple vista més allunyat de la Terra.
Amoníac: Gas verinós incolor, soluble en aigua, format per tres àtoms d’hidrogen i un de nitrogen.
Àcid sulfúric: És un àcid fort i diprótic molt corrosiu.
Áxons: És una prolongació de les neuronesespecialitzades en conduir l’impuls nerviós des del cos cel·lular cap a una altra cèl·lula.
Altitud: Altura d’un punt de la Terra en relació amb el nivell del mar.
Big Bang: Teoria sobre l'evolució de l'Univers actual per l'explosió d'una massa de gran densitat i temperatura i la seva subsegüent expansió.
Big Rip: Designa a la destinació hipotètica que podria aconseguir l'Univers sota la influència del'energia fosca que, al contrari que la gravetat, provoca la dispersió de les masses. La dilatació de l'espai provocaria que el radi de l'Univers observable.
Capa d'ozó: És una capa situada a l'estratosfera que ens protegeix dels raigs ultraviolats i la radiacions nocives procedents del sol.
Cosmos: Sinònim d'Univers. Ve del grec cosmos, que es refereix a l'ordre, per oposició al caos.
Col·lisió:Xoc violent entre dos cossos.
Constel·lació: Grup d’estels que tenen una forma i característiques específiques.
Cúmul estel · lar: És un grup d'estrelles atretes entre si per la seva gravetat mútua.
Densitat: Relació entre la massa i el volum d’una substància o cos.
Discontinuïtat: És la variació en la velocitat i adreça d’avanç de les ones, que s’observa en estudiar l’organització del’interior de la Terra pel mètode sísmic.
Efecte Doppler: Modificació aparent de la longitud d'ona d'un fenomen quan la font d'emissió i l'observador s'estan aproximant o allunyant. L'allunyament produeix un augment de la longitud d'ona i aquesta és la raó per la qual les galàxies llunyanes, que se separen de la nostra a gran velocitat, presenten imatges el color de les quals està desplaçat cap alvermell, com demostren les seves ratlles espectrals.
Energia fosca: Nom amb que s'esmenta l'energia, de naturalesa desconeguda, responsable que l'Univers s'estigui expandint cada vegada més de pressa. En aquesta fase de l'evolució de l'Univers l'energia fosca supera a la gravetat, que frena l'expansió.
Estel: Astre generalment format per un nucli poc dens i una atmosfera lluminosa que el precedeix,l'envolta o el segueix, segons la seva posició respecte del Sol, i que descriu una òrbita molt excèntrica.
Estrella: Cadascun dels cossos celestes que brillen en la nit.
Eclipsi: Ocultació transitòria total o parcial d'un astre per interposició d'un altre cos celeste.
Electró: És una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Efecte hivernacle: És el procés pel quall’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta.
Eris: El més gran els planetes nans, situat més enllà del cinturó de Kuiper, i d'uns 2.500 km de diàmetre. Observat per primera vegada en 2003, encara que la seva existència no es va provar fins a 2005.
Exosfera: Regió exterior de l’atmosfera...