Glossari_de_sociolinguistica2

1
GLOSSARI DE SOCIOLINGUÍSTICA
Actitud lingüística : predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma o
varietat lingüística i actuar en conseqüència.
Àmbits d’ús : la llengua es produeix en uns medis o àmbits d’ús. Els àmbits d’ús es defineixen
com els conjunts d’ocasions o de situacions en què una llengua (o una varietat lingüística) és
usada. Podem diferenciar entre elsàmbits d’ús formals o públics i els àmbits d’ús informals o
privats. Els primers són aquells on es produeix el tipus d’interaccions lingüístiques públiques,
que requereixen l’ús d’un llenguatge més elaborat, més formal (discursos, conferències, mitjans
de comunicació, administració, etc.), mentre que els segons són aquells on es produeixen les
interaccions lingüístiques que es donen en les relacionshumanes més pròximes a cada persona,
en l’àmbit de les relacions personals o privades ( família, grups d’amics, etc.) i on s’utilitza un
tipus de llenguatge col·loquial, menys elaborat i més informal.
Assimilació lingüística : procés històric de desintegració d’una comunitat lingüística,
mitjançant la desvertebració interna i l’absorció en una altra comunitat lingüística diferent.
Bilingüismeindividual : grau menor de poliglotisme. La persona bilingüe és aquella capaç de
fer servir dos idiomes. No importa com els ha aprés, amb qui els utilitza, per a parlar de què,
etc. Tampoc no importa si aquesta persona és membre, alhora, d’una societat on s’utilitza més
d’un idioma o no. Ens referim a una persona concreta, aïllada -fins on es possible- del seu
context social.
Bilingüisme social :situació en la qual dins una unitat territorial (estat, ciutat…) apareixen,
d’una manera més o menys ordenada i regular, uns conjunts de persones que usen més d’un
idioma : un de propi, aprés per transmissió familiar, i un altre, el propi d’un altre grup. Aquesta
alternança idiomàtica sol estar organitzada segons unes normes d’ús socials i sol estar
desequilibrada, en el sentit que no és uniforme per alsdos idiomes. L’existència del bilingüisme
social testimonia l’existència d’un conflicte lingüístic, d’una situació de subordinació lingúística
i d’un procés de substitució lingüística.
Bilingüisme substitutori : quan la situació de bilingüisme social condueix a la substitució
progressiva de la llengua pròpia del territori per la llengua dominant.
Bilingüisme territorial : un territori bilingüe ésun espai geogràfic dividit en dues zones
clarament delimitades lingüísticament. En una zona s’usa una llengua i en l’altra se n’usa una
altra.
Bilingüització : quan, per les raons que siga (invasió, dominació i dependència econòmica,
política, cultural, etc.), dos grups lingüístics (X i Z) entren en contacte dins un mateix territori
(el territori del grup X), generalment, un dels grups deté unaposició més favorable que no
l’altre. Això provoca que la llengua del grup dominant (llengua de Z) esdevinga expansiva entre
els membres de X. És a dir, que d’una manera certament regular (organitzada), els membres del
grup dominat (X) comencen a aprendre i usar la llengua del Z, a bilingüitzar-se. La llengua X
passa a ser una llengua recessiva.
Codificació lingüística : fixació gràfica, gramaticali lèxica d’una llengua a fi d’aconseguir una
comunicació escrita eficaç entre els seus parlants.
Conflicte lingüístic : situació on dues llengües ( o varietats lingüístiques) competeixen entre
elles i provoquen la invasió o desplaçament d’una de les llengües o variants dels àmbits d’ús de
l’altra. Es tracta d’una situació on concorren dues pautes d’ús, que porten a usar llengües
diferents : larelació entre dues llengües o varietats -dominant i dominada o recessiva- produeix
expansions i/o contraccions complementàries en l’ús de cadascuna de les varietats. Es tracta

1

2
d’un conflicte que afecta la comunitat lingüística, i doncs és una espècie particular de conflicte
social. El conflicte apareixerà des del moment en què una llengua forana comence a ocupar els
àmbits d’ús i les...