Glossari Plató


GLOSSARI DE PLATÓ

Guerra del Peloponès: Aquestes guerres van enfrontar a Esparta i Atenes; que en aquell moment eren ciutats-estats enfrontades. En la qual perd Atenes, i per tant entra en un declivi com a societat i ciutat estat.
Democràcia: Aquest terme apareix en el canvi de govern a Atenes, després de la derrota amb Esparta. Es un sistema en el qual, la població, tria els seusgovernants.
Oligarquia: Sistema de govern que es va imposar a Atenes, substituint a la democràcia. Es un sistema de govern en el qual el poder resideix en un grup reduït de persones.
Règim proespartà: És la organització de la política abans de Esparta, o abans del conflicte armat, entre les dues potències.
Justícia: Aquest terme en la obra de Plató te és veu clarament treballat als diàlegs de Plató;especialment en el de la República, en el qual s’exposen les idees platòniques sobre aquest tema.
Diàlegs: Són textos escrits per Plató, en els quals podem veure com a figura representativa a Sòcrates (el seu mestre) que dona una solució, respecte a un problema plantejat, per algun altre personatge. És important mencionar que gràcies a la obra de Plató, podem analitzar i conèixer a Sòcrates,perquè ell no té obra escrita.
Justícia individual i col·lectiva: Plató menciona, què hi ha una equivalència, entre la justícia individual i col·lectiva a la hora de analitzar quin es el model de justícia ideal o sobre la justícia política.
Demagògia: Plató menciona que aquest concepte es molt utilitzat pels polítics, i fa referència a la capacitat, dels mateixos, per tal de convèncer i fins i tot,enganyar, amb la paraula.
Nepotisme: És un concepte, que fa referència a la introducció de persones de proximitat (familiars, amics) a càrrecs polítics (en el cas que ens presenta Plató). Per tant veiem que Plató critica aquest concepte, perquè considera que això no es pot fer així.
Phronesis: Utilització de un saber teòric a una situació pràctica. És el que deia Plató per aconseguir laexcel·lència personal, i que devia ser la virtut de tots els polítics.
Ontologia: Estudi del ser.
Espistemologia: Branca de la filosofia que estudia creada arran de les preguntes que es va formular Pàrmenides sobre el coneixement verdader.
Antropologia-ètica: És una teoria de les idees que tracta Plató i ens ho mostra amb preguntes, com: Quina és la naturalesa de l’ésser humà? O quina és la forma devida justa i virtuosa.
Filosofia social i política: És una teoria de les teories de les idees, que es planteja preguntes com: Què és una societat justa? O quina és la millor forma de govern o sistema polític.
Platonisme:  És la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir de el segle I aC que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de lanostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Món empíric: Aquest concepte fa referència a el lloc on habiten les coses sensibles, on les coses es poden captar mitjançant els sentits.
Ontologia platònica dualista: Vol dir que existeix una relació i separació entre el món sensible i el món de les idees.
Cosmos noetos: Món de les idees.
Cosmosoratós: Món sensible.
Les idees: Són entitats existents en si i per si, immutables i eternes, universals i objectives i en conseqüència, objecte del coneixement verdader, de la ciència.
Coses sensibles: Són còpies del model ideal o aspiren a convertir-se en el model ideal o apropar-se.
Paradigma ideal: És un adjectiu del concepte món de les idees o model o forma ideal.
Coneixement sensible: Aquestconcepte ens mostra el coneixement que podem obtenir a través dels sentits.
Opinió: És un tipus de coneixement que s’obté a través de un mètode més vulgar, dins el món sensible; en el qual les opinions no tenen ningun valor ni fonament. (DOXA).
Coneixement racional: S’obté a traves del món de les idees. És un tipus de coneixement que busca més enllà de les opinions, cercant la veritat....