GLOSSARIFILO3

Ainoa Del Arco Calderón

GLOSSARI TERCER TRIMESTRE

Absolutisme: Sistema polític en el que el governant no te limitacions del tipus jurídic.
Alineació: Vinculació a una tendència política, ideològica, etc.
Altruisme: Preocupació desinteresada pel be dels altres, encara que sigui sacrificant la de un mateix.
Anarquisme: Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de l'home i ladesaparició de l'estat i de la propietat privada.
Ànima de racionalitat: entendre la realitat que existeix dins nostre com un principi de sentir i veure la vida.
Anomalia: Irregularitat, manca de conformitat amb una regla general.
Aplicacions de les ciències: posar en pràctica els coneixements científics.
Apoliticisme: Dit de qui no intervé en política o bé de qui no està polititzat.
Aristocràcia:Classe o grup social que té el poder aristocràtic.
Autarquia: Qualitat d'organització política autosuficient.
Autònom: Que te independència, que no necessita els recursos dels altres.
Autosuficiencia: Que es basta per si mateix.
Bases Ideològiques: són el conjunt d'idees, pendents a la conservació o la transformació del sistema existent (econòmic, social, polític ...), que caracteritzen un grup,institució, moviment cultural, social, polític o religiós.
Be comú: És el bé que és compartible per a tots els individus
Benestar social: Sistema que busca la satisfacció dels ciutadans a través de polítiques.
Burocràcia: Classe social formada pel conjunt de funcionaris públics.
Canvi social: són alteracions en estructures polítiques que poden o no beneficiar als ciutadans.
Capitalisme: Sistemaeconòmic i social que buscar la de la riquesa i que es basa en el poder i la influència del capital.
Ciència: és un saber teòric enormement sofisticat.
Classe Obrera: ordre o grup de persones que exerceixen d'algun ofici.
Classe social: Grup d’individus que tenen en comú la mateixa situació o condició social, determinada pel patrimoni familiar o personal.
Classista: Societat dividida en classessocials.
Coactives: Que constreny la voluntat d'algú a dir o a fer alguna cosa. 
Comportament social: Conducta que té lloc entre els membres de la mateixa espècie.
Comunisme: Doctrina d'organització política i econòmica que propugna l'abolició de la propietat privada i l'establiment d'una comunitat de béns.
Comunitat política: Conjunt de persones que participen en els grups de poder d’un sistema políticper a un país.
Concepció heretada: És la manera com van entendre la natura de les teories científiques els autors del positivisme lògic o del Cercle de Viena.
Conducció política: és le camí o direcció que segueix un partit polític per governar un país segons les seves ideologies.
Conseqüècia lògica: és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions i una proposició quan la conclusió sesegueix de les primeres.
Consistència: unió i relació adequada de totes les parts que formen un tot.
Contracte Social: pacte o conveni oral o escrit entre parts que s'obliguen sobre una matèria o cosa determinada.
Contractualisme Clàssic: és la idea en que l'estat es creat a partir d'un pacte entre els individus en estat natural i governants.
Contractualisme: Teoria filosoficojurídica segons la qualla societat i l'Estat deuen el seu origen a un pacte o contracte social lliurement establert pels homes.
Decisió política: Anàlisi del camí a recórrer pel sistema polític per aconseguir el seu objectiu
Decrepitud: Decadencia extrema de les coses, vellesa.
Defensa de la propietat: Defensa de la facultat dde posseir coses formalment parlant
Democràcia: Sistema polític en el que el poble escullliurement, mitjançant unes eleccion les persones que els han de governar.
Desigualtat social: Membres de la mateixa comunitat que no tenen els mateixos drets.
Deure: En general, l’obligació moral, o l’obligació -la necessitat- d’actuar moralment.
Deure: és l'obligació moral  de fer o deixar de fer alguna cosa, independentment del desig d'acomplir-lo.
Divergència: Acció d’anar separant cada cop més...