Glucids Information

T em a 3: GL Ú C ID S

1. Conce pte
2. Clas s ifi cac ió ge neral
2.1. Mon osa càri ds
2.2. Ol igos ac àrids (di sa càri ds )
2.3. Pol is ac àrids
2.3.1. H omopoli sa càri ds
2.3.2. H ete ropolis ac àrids
2.4. He te ròsi ds
3. Func ions bi ològique s dels g lúci ds

1 - Co n cep te
Els glúci ds s ón c ompos tos orgàni cs cons ti tuït s per C, H i O. La
fòrmula e mpíri ca de mol ts gl úcids és C nH 2 n O n . Ai xò va fer que es conei xeren com a hidrat s de ca rboni, és a dir, co mbina cions de C am b a igua .
A hores d’ara s abe m que a ques ta no é s l a s eua e st ructu ra quím ica , pero el
nom s ’ha cons ervat . També re ben vulgarm ent el
nom de s ucres , tot i que no tots pres ente n l a propi eta t de s er dol ços .
Qu ím ica me nt s ón
m olè cul es
am b u n
e sque let d e 3 a 6 -( 9 ) àtom s de c arboni , que pos s ei xen grups a lcohol ( - O H ) e n t ots els s eus
à toms de C lle vat d' un, on hi ha un g r u p
a l d e h i d ( - C O H) o c e t o n a ( - C = O ). S ón p o l i h i Aldosa
Cetosa
d roxial de hi d s o p olih id ro x i c e t o n e s

2 - C lassifi cació es tru ctu r al d els g lú cid s
-os es o
monosacàrids

Aldoses

Ex; ri bos a , gluc os a , et c

CetosesEx: fruct os a

Holòsids
-òsids

O l i g o s a c àr i d s

D i s a c à r i d s : ma lt osa , s ac aros a

Polisacàrids

h o m o p o l i s a c à r i d s . Ex: m idó

Heteròsids

E x: gl ucoprot eïne s , et c

*
-Os es o mon os acàr id s: s ón el s carb ohidrat s més s enz ill s . N o s ón
hidroli za bles i f ormen le s unit ats o m onòmers a parti r de l es qua ls s 'ori ginen els a lt res hidrats de carboni .
*
-Òs id s : S ón els ca rbohidrat s form ats per la uni ó de m onosa cà rids
mit janç ant e nlla ços gl ic osí dics . Pe r hi dròli si e s pode n obt enir el s m onosa càri ds que el s cons t itue ixen i, en al tres cas o , c ompos tos no glúc idi cs .
Pode n s er h o l ò s i d s, s i es tan forma ts exc lus iva ment pe r la uni ó de m onosa càri ds : (o l i g o s a c à r i d s 2 -1 0 uni tat s; p ol is acàri ds > 1 0 ); el s poli sa cà rids
poden s er h o m o p o l i s a c à r i d s, s i es tan form ats per un s ol tipu s de m onosa càri d i h e t e r op olis ac àrid s , si en la s eua com posi ció inte rvenen dos o
més c las s es de monos acà rids di ferent s. Els h ete ròs id s són subs t ànci es
formade s per una pa rt gl ucídi ca (m onos acà rids ) i una alt ra de natura no
glucídica.

2.1 Monosac àrids

Triosa

tetrosa

pentosa

hexosa

Són e ls gl uci ds mé s s enz ill s; la s eua
uni ó origi na la res ta del s glúc ids .
També s 'a nomene n s uc res pe l se u
gus t dolç . L a se ua fòrmula e mpí rica
és ( C H 2 O )n . Es poden cla ss i fica r
qui mic ame nt pel nom bre de car bonis
( t r i o s e s, t e t ro s es , p e n t o s e s , h e x os es, et c) i pels eu grup func ional
(a l d o s e s i ce tos es ). E l nom del s
glúc ids ac aba amb el sufi x - o s a .

: A mé s de l s eu s abor do lç, s ón s òli ds, de col or
blanc , sol uble s e n aigua , cris ta l·li tz able s i amb pode r reduct or, é s a dir,
reduei xen alt res s ubst anci es qua n s ’oxiden ell es . Aque st a da rrera propie tat és la que s 'ut ili tza norma lme nt pe r al se u reconeixe ment al labora tori .

L a r ea cc i ó

de

Fehl i ng és cara ct erí st ica d els sucr es red uct o rs.

Alguns

m on osa càri ds, com a ra la g luco sa i l a g ala cto s , i alg un s disa càr ids co m la l act osa i la ma lt os , te ne n la cap acit a t re du ct ora gr àcie s a la p re sèn cia d el g rup ald eh id
a la mo lè cula . A qu est p od er re du cto r es p ot p osa r d e ma nif est per d ife re nt s m èt od es; el mé s co mú con sist eix

a po sar el su cre re du cto r en u na so lu ció de sa ls de

co ur e, cosa q ue dó na l loc a u na r ea cció re -d ox on el g rup ald eh id d el su cre s' oxi da
a g rup à cid i l 'i ó cú pr ic (Cu 2 + ) e s re du ei x a ió cup rós (Cu + ) , q ue f orm a un pr ecip it at d 'ò xid cr u prós

( C u 2O ) d e co lo r ver mel l-t aro nj a ca...