glucids
Batxillerat I
La composició dels éssers vius
-Éssers
vius: complexos, unicel·lulars i pluricel·lulars, es
nodreixen, es relacionen i es reprodueixen
-Nivells
d’organització de la matèria:
La composició dels éssers vius
Els bioelements
•1aris:
indispensables per a la formació de les biomolècules
orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics•2aris:
resta dels elements.
Indispensables: Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I
Variables: Br, Zn, Ti
Els bioelements (segons abundància)
-C, H, O, N, P, S, Na, K, Ca, Mg, Cl. 99% de la matèria viva
-Oligoelements:
en proporcions inferiors a l’1%.
GLÚCIDS
-Concepte i Característiques
-Classificació
-Els
-Els
-Els
-Els
Monosacàrids
Disacàrids
Polisacàrids
Glúcids associats aaltres molècules
El concepte de Glúcids
• També anomenats hidrats de carboni o carbohidrats
• Biomolècules formades per C, H i O
Cn (H20)n,
• Àtoms de carboni units a grup hidroxil (-OH) i hidrògen (-H)
• Presenten un grup carbonil:
• Aldehil (- CHO): Polihidroxialdheids
• Cetona (- CO-): Polihidroxicetones
El concepte de Glúcids
• Molècula bàsica: monosacàrid
Tots el glúcids esformen per la unió de monosacàrids
• Funcions:
Energètica: combustible i magatzem d’energia
Estructural: Parets cel·lulars de bactèries i plantes, components
dels àcids nucleics
Classificació dels glúcids
MONOSACÀRIDS: 1 cadena
OLIGOSACÀRIDS: unió de 2-10 monosacàrids. Els més importants:
disacàrids
POLISACÀRIDS: unió de més de 10 monosacàrids
Oligosacàrids i polisacàrids es podenhidrolitzar, descompondre en
monosacàrids per l’acció d’ enzims (hidrolases) o àcids.
Altres:
Glicolípids: glúcids que s’uneixen amb lípids
Glicoproteïnes: s’uneixen amb proteïnes
Monosacàrids
Sufix: osa, indica els sucres
Estructura en anell
Disacàrids
glucosa
+ fructosa
sacarosa
Glúcids. Polisacàrids
GLÚCIDS: Els Monosacàrids
Una cadena polihidroxialdehida opolihidroxicetona
S’anomenen afegint la terminació – OSA
Propietats físiques: sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles
i dolços.
Propietats químiques: es poden oxidar (perdre electrons), per
tant es redueixen. Reactiu Fehling ( llegir a fons pàg. 31)
Segons el nombre d’àtoms de carboni: trioses, tetroses,
pentoses, hexoses i heptoses
Capacitat d’aminar-se
MONOSACÀRIDS:TRIOSES (3C)
-Aldotriosa= gliceraldehid
-Cetotriosa = dihidroxiacetona
Abundants dintre de la cèl·lula (degradació de la glucosa)
Fórmula empírica: C3H6O3
Esteroisòmers o Isòmers espacials: Mateixa substància.
Depenent de la situació del radical - OH del C més allunyat del grup aldehid:
forma D ( -OH a la dreta) i L (- OH a l’esquerra). Formes simètriques
.
Enantiòmers:
Configuració Do L: es diferencien en la posició de tots els radicals –OH
dels carbonis asimètrics.
Mateixa substància i propietats excepte activitat òptica
Estructures enantiomorfes: Un isòmer espacial és imatge especular de
l’altre
MONOSACÀRIDS: TETROSES (4C)
-Aldotetroses= eritrosa, treosa
-Cetotretrosa = eritrulosa
La configuració D i L, es determina prenent com a referència el
carboniasimètric més allunyat del grup carbonil.
PENTOSES (5C) PENTOSES (5C)
MONOSACÀRIDS:
-Aldopentoses=
- D- ribosa (RNA),
- D- desoxiribosa (DNA)
-Cetopentosa= D-ribulosa (reacciona amb el C0₂ en la
fotosíntesi)
Estructura molecular cíclica : pentàgon (furan) (pàg.32)
Recorda: Els monosacàrids en solució acuosa adopten formes
cícliques
MONOSACÀRIDS: HEXOSES (6C)
Glucosa
Glúcid mésimportant
Aporta energia a la cèl·lula i present en la natura
Formació hexàgon ( piran)
S’uneix per formar polímers:
Reserva energètica: midó i glicogen
Estructural: cel·lulosa
MONOSACÀRIDS: HEXOSES (6C)
Fructosa
Forma cíclica pentagonal: D-fructofuranosa
Associada a la fructosa forma la sacarosa
Levogira
Glucosa, segons la projecció Haworth.
Carboni anomèric
Pàgina 33...
Regístrate para leer el documento completo.