Glucidspractica


Nom________Joan Gallimó ____________ data__10-10-2015__ curs__2n BAT___


Reconeixement i propietats químiques dels glúcids


Objectius

Observar les diferents propietats físiques i químiques d’alguns monosacàrids i polisacàrids
Reconèixer alguns glúcids pel seu caràcter reductor.
Reconèixer el midó utilitzant una solució de iode.

Introducció

Fonaments teòrics
PROVA DE FEHLING:
Una de lespropietats més destacades dels monosacàrids és la de tenir poder reductor que deuen al grup carbonil (aldehid o cetona: C=O) de la seva molècula, de manera que aquest grup carbonil (C=O) s'oxida a carboxil (-COOH).
Aquest poder reductor es posa de manifest amb les sals de coure de manera que el ió cúpric (Cu 2+) es redueix pel guany d'un electró passant a ió cuprós (Cu+).
Per tal d'evidenciartot això, s'utilitza el reactiu de Fehling el qual consta de dues solucions separades que es mesclen en el moment d'utilitzar-lo. La solució A (blava) és de sulfat cúpric alcalí i la B (incolora) de tartrat sòdic-potàssic. En mesclar les dues solucions, es forma hidròxid cúpric de color blau intens.
En afegir el reactiu de Fehling a una substància reductora (ex.:monosacàrid) el ió cúpric passa acuprós. La reacció s’accelera escalfant fins a ebullició. El procés s’evidencia per un canvi de coloració: primer desapareix el color blau de l'hidròxid cúpric i es forma un precipitat groc d'òxid cuprós hidratat que passa a una color vermell teula d'òxid cuprós anhidre en continuar l'ebullició.

TINCIÓ DEL MIDÓ AMB IODE (LUGOL):
Cal recordar que el midó no té caràcter reductor, i per tant, nodóna les reaccions corresponents al grup aldehid lliure. Amb el iode forma un compost blau estable a baixes temperatures ja que es produeix una adsorció de l'element esmentat.
Quan el midó s'hidrolitza a fragments més curts (dextrines), dóna amb iode una coloració vermella. Si es continua la hidròlisi, es forma maltosa i finalment glucosa que no donen coloració blava amb iode.



HIDRÒLISIENZIMÀTICA DEL MIDÓ:
Els di, tri, i en general els polisacàrids són hidrolitzats per enzims específics. Així el midó és hidrolitzat per acció de l'amilasa, enzim present en la saliva i en el suc pancreàtic.

Material i equipament

Gradeta amb tubs d'assaig (uns 10)
Pinces de fusta
Bec d’alcohol
Vidres de rellotge
Pipetes
Espàtula
Balança
Paper indicador de pH
Reactius: Solucions de glucosa, sacarosa,fructosa i midó a l'1%.
Reactiu de Fehling A i B
Lugol (dissolució de iode i iodur potàssic)
Suc de fruita, pa, farina, patata, poma, arròs.


Procediment

1. Prepara dissolucions diluïdes de glucosa, sacarosa, maltosa i midó (de 3 a 5 g/100 cm3)
2. Observa la manera com es dissol cadascuna d’aquestes substàncies. Anota el que has observat a la graella de resultats quehi ha al final.
3. Amb una espàtula, que s’ha de rentar i s’ha d’eixugar cada vegada que s’utilitzi, posa’t una mica de cada producte a la mà, tasta’ls i aprecia si el gust és dolç o no. Anota’n els resultats.
4. Observa el color i l’aspecte, és adir, si a primera vista té aspecte de cristallets o de matèria amorfa. Anota’n els resultats.
5. Omple fins a la meitat dos tubs d’assaig de cadascunad’aquestes dissolucions. Indica, amb un retolador per a vidre a amb una etiqueta, el contingut de cadascun.
6. Comprova el caràcter reductor de les quatre substàncies davant del reactiu de Fehling. Posa en quatre tubs d’assaig 2 cm3 de les quatre substàncies que s’investiguen. Afegeix-hi 2 cm3 de la mescla a parts iguals de Fehling A i Fehling B.
El caràcter reductor s’evidencia per l’aparició d’unprecipitat vermell d’òxid de coure I. En un primer moment s’hi aprecia un color verdós, com a resultat de la barreja de color blau del reactiu i el color groc del primer producte; després, color groc del hidròxid de coure I Cu(OH), i finalment, color vermell de l’òxid de coure I (Cu2O). Anota’n els resultats.
7. Afegeix 2 cm3 del HCl al 10% als tubs que contenen substàncies que no han reduït...