Glúcids

ELS GLÚCIDS O HIDRATS DE CARBONI
Font considerable d’energia en l’alimentació humana

Font d’energia dels aliments
·El consum d’hidrats de carboni en països pobres és alt.
·Als països rics les dietes són desequilibrades perquè es tendeix a substituir hidrats de carboni per lípids.
·Majoritàriament es troben als vegetals.

Composició química
Els glúcids són compostos químics formats percarboni C, hidrogen H i oxigen O.
La seva formula empírica és similar a CnH2nOn, és a dir, (CH2O)n.
El nom de “Hidrats de carboni” no és massa afortunat, donat que no es tracta d’àtoms de carboni hidratat sinó d’àtoms de carboni units a grups alcohòlics(-OH), també anomenats hidroxil, i a radicals hidrogen (-H).
A més sempre hi ha un grup cetònic (-CO-) i un grup aldehid (-CHO). Són polialdheidsi policetones.
La paraula glúcid prové de la paraula grega “glykos”, que significa dolç.
Els glúcids poden tenir processos d’aminació i d’esterificació amb àcids com per exemple l’àcid sulfúric (H2SO4) o l’àcid ortofosfòric (H3PO4). Poden contenir àtoms de nitrogen, sofre S i fòsfor P, però no són essencials a la composició.

Monosacàrids
Són glúcids de 3 a 8 àtoms de carboni.
Són blancs,solubles, dolços, cristallitzables i redueixen el licor de Fehling.
S’anomenen afegint-hi el sufix -osa al nombre de carbonis.
Les trioses i tetraoses tenen estructura lineal. A partir de les pentoses poden adoptar forma cíclica.
No es poden desdoblar per hidròlisi.
Pentoses 5C: d-ribosa, d-xilosa, l-arabinosa, d-desoxiribosa.
Hexosa 6C: glucosa o dextrosa o sucre del raïm, fructosa o lebulosa(a la fruita i a la mel), galactosa.

Monosacàrids: les trioses
Hi ha dues trioses: la aldotriosa o gliceraldehid i la cetotriosa o dihidroxicetona.
El gliceraldehid té el carboni C2 asimètric o unit a radicals diferents.
Considerant el C2 es consideren dos isòmers espacials o esteroisòmers.
El D-gliceraldehid té el grup hidroxil-OH a la dreta. El L-gliceraldehid té el grup OH al’esquerra.
Les dues estructures són imatge especular o enantiòmers.
El C2 del gliceraldehid proporciona activitat òptica a la molècula, perquè la llum polaritzada gira cap a la dreta D-(+)-gliceraldehid, o cap a l’esquerra L-(-)-gliceraldehid.
La dihidroxicetona no té carboni asimètric ni activitat òptica.

Monosacàrids: les tetroses

Són glúcids de quatre àtoms de carboni.
Existeixen duesaldotetroses (triosa i eritrosa) i una cetotetrosa (eritrulosa).

Monosacàrids: les pentoses
Són glúcids amb cinc àtoms de carboni. A les aldopentoses 8 possibles estructures mol.leculars.
A la naturalesa només es troben quatre aldopentoses: la D-ribosa a l’àcid ribonucleic; la D-2-desoxiribosa (que ha perdut 1 oxigen) a l’àcid desoxirribonucleic i els enantiomers D-xilosa (homopolisacàrid de la fusta)i L-arabinosa com a arabana, que és un component de la goma aràbiga vegetal.
Entre les pentoses és important destacar la D-ribulosa, que intervé en el cicle de Calvin, fase fosca de la fotosíntesi, i s’uneix a la molècula de CO2.

Monosacàrids: les hexoses
Són glúcids de 6 carbonis.
Tenen quatre carbonis assimètrics i 16 possibles estructures.
Entre les aldohexoses tenen interès:D-(+)-glucosa, D-(+)-manosa, D-(+)-galactosa.Entre les cetohexoses: D-(-)-fructosa.
La glusosa es troba lliure al raïm, per la qual cosa s’anomena el sucre del raïm. A més és el glúcid més abundant i a la sang es troba en una concentració de 1g/l. Polimeritzada dóna lloc a midó i glucògen. Té una funció energètica.
A la natura la glucosa es trona en formes de D-(+)-glucosa (dextrosa) en les formes isòmeresalfa i beta.
En una disolució de glucosa es troba en equilibri entre la forma cíclica o glucopiranosa (com l’anell de pirano) i linial o aldehidica’ que mai arriba al 5%

Característiques de les hexoses
Els anells que formen les hexoses no són plans, sinó que formen una cadira (estructura trans, o una nau, estructura cis
La beta-D-glucopiranosa de la figura té una posició trans de...