golfus de roma

Ens trobem davant d’una comèdia-musical que en els seus orígens fou creada per ser representada en els teatres. La data d’estrena en la gran pantalla fou el 1966 sota el director Richard Lester. El film tracta en clau d’humor una sèrie de fets que giren al voltant de tres famílies en l’antiga Roma. El protagonista és l’esclau Pseudulous que durà a terme un seguit d’enganys i peripècies peraconseguir la seua llibertat. El guió es basa en les obres del comediògraf llatí Plaute (254-184a.C.). inclús alguns personatges com Miles Gloriosus prenen nom d’una de les seues obres i molts dels personatges també apareixen en els seus escrits. Podem dir que al igual que la pel·lícula és una contaminatio d’obres de Plaute, les obres de Plaute eren una contaminatio del que s’anomena la novacomèdia grega. Açò vol dir que les seues obres estaven construïdes a partir d’una barreja de diferents obres antigues que pren com a model. També cal dir que trobem un gran paral·lelisme entre les obres antigues i la pel·lícula. Es repeteixen patrons argumentals com els rapte dels fills, els problemes de lectura pels personatges que canvien de personalitat o la pretensió de la dona per dos personatgesenfrontats com són el jove i el vell. També em de parlar de personatges arquetípics com el vell representat per Sénex en el film o l’esclau espavilat representat per Pseudulous.
Després d’aquesta breu introducció a l’obra i de les fonts d’on beu passe a valorar el conjunt de l’activitat. En primer lloc cal dir que la pel·lícula que hem vist dista molt de la visió que es té del cine romà dels anys50-60, l’anomenat gènere pèplum. És un film que renuncia a la monumentalitat d’aquestes per mostrar una Roma mes quotidiana i normal amb tocs d’humor que fan que siga entretinguda i amena. Personalment una elecció molt encertada i que dona moltes possibilitats a l’hora de analitzar-la. A més al basar-se en les comèdies d’un escriptor llatí el valor afegit que té el film és molt gran. Per tant, enquest aspecte he de dir que la pel·lícula m’ha agradat molt i m’ha fet passar una bona estona. Pel que fa al comentari posterior, per a mi es imprescindible per a comprendre-la. Sense unes mínimes nocions de la comèdia llatina, de Plaute, o del context que envolta al film la activitat s’hagués aquedat sense valor acadèmic. Sobretot pel que fa a la relació entre les comèdies originals i els film. Elprofessor ens ha mostrat com els dos segueixen més o menys una mateixa estructura, tenen uns personatges arquetípics i un fil argumental paregut. Clar està que el més convenient hagués sigut estudiar en classe el teatre greco-romà o haver llegit alguna obra de l’autor, però el temps no ens ho permet. A banda d’açò, una explicació molt encertada per part del professor. Personalment, el que mésm’ha cridat l’atenció ha sigut l’apartat dedicat a l’adaptació que es va d’haver fer de les comèdies originals per a que foren políticament correctes a la societat de masses dels anys 60. Com a comèdia cal dir que no dona tanta importància al rigor històric, sinó el que interessa es fer un producte “vendible”. Per exemple, en les obres de Plaute, els joves eren reflectits com a violadorssistemàtics i no es donava tanta importància a conceptes com la virginitat o la cerca d’una parella exclusivament femenina per als homes. Tots aquest petits detalls són importants alhora de veure com a evolucionat i canviat la societat. Però l’aspecte que a mi més m’ha cridat l’atenció és el marcat antibel·licisme en el film i que ja poguérem apreciar-lo en les obres de Plaute. Si analitzem el contextdels dos autors podem veure que van viure guerres, que com totes acaben despertant un malestar entre la població i que es defensada sols per les elits. Sabem que Plaute va viure la Segona Guerra Púnica contra els cartaginesos, influenciant aquesta en la seua obra. Pel que fa a Lester, el context del film se situa en l’inici de la Guerra de Vietnam i en el naixement de moviments antibel·licistes...