Gossman

How can images of inhumanity be beautifull?
Així és com comença el llibre de Frank Dabba Smith, “My secret camera: Life in the Lodz Ghetto”, publicat a l'any 2000, per l'editorial Francesc LincolnLimited. Aquest, és el recull d'un conjunt de fotografies, entre els períodes de preguerra i final de la Primera Guerra Mundial, on reflexa com la gent, homes, dones i nens, van ser esclavitzats,humiliats i marcats com animals al Ghetto de Lodz.
Totes aquestes fotografies van estar fetes d'amagat, per en Mendel Grosman, amb un únic objectiu: explicar la verdadera història dels milers de persones,que com ell, van quedar atrapats en aquell terrible lloc.
I la verdadera història del Mendel Grosman és que va néixer el 27 de Juny de 1913 a Lodz, Polonia. Ja, des de ben jove, va optar perdedicar-se a la fotografia i al dibuix. Però, després que els nazis conquistessin Lodz el 9 de Setembre de 1939, va ser impulsat per la passió de donar testimoni d'aquell patiment humà.
Sense tenir por de laseva salud física, la mort dels seus estimats i les amenaces de les autoritats, tant jueus com nazis, van produir un cos de treball sense rival en els merits històrics i composicionals.
Poc desprésd'ocupar Lodz, els nazis van obligar als residents jueus a traslladar-se a una secció restringida i fastigosa de la ciutat. Aquest aïllament, va ser completat l'1 de Maig de 1940 quan els nazis vanseparar el Ghetto de la resta de la ciutat. Precintant-lo amb un fil ferro de pues. Van ser més de mil persones les que van quedar atrapades a l'interior, on els nazis van crear un govern de titellesjueves, per dur a terme les seves ordres. El Ghetto és va convertir en un camp d'esclaus urbans.
Més tard, en Grossman va trobar treball en el laboratori de fotografia de l'Administració del Ghetto. Laseva feina era fotografiar els productes i fer fotos d'identificació per els permisos de treball. Això, no només li va permetre filmar i tenir accés als subministres de la cambra fosca, sinó que...