Goya

FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES. 1746-1828.

Edelvives: aquest color. Vicens Vives nou: aquest color. SM: aquest color.

És un dels referents indiscutibles dels segles XIX i XX. Goya viu un període de transició entre el Neoclassicisme i el Romanticisme. Però la seua obra fuig de qualsevol intent de catalogació, és una figura complexa, que sintetitza moviments artístics diferents; en els seusinicis està a prop del Rococó i del Neoclassicisme. De fet, és contemporani de David; es pot dir que David representa el punt de vista positiu, optimista, de la Revolució Francesa, i Goya el negatiu, el pessimista. Serà, a més, de gran influència sobre estils posteriors (Romanticisme, Realisme, Impressionisme, Expressionisme, Surrealisme). De fet, es considera precursor de la pintura contemporània.Per a poder entendre la seua obra i la seua evolució hem de conèixer el context històric, de gran influència sobre Goya. Al segle XVIII Espanya, com la majoria d’Estats del seu entorn, es troba immers en l’Antic Règim:
Una economia basada en l’agricultura, molt endarrerida, i en la rigidesa dels gremis; amb greus mancances d’infraestructures.
Una societat estamental, amb fortes desigualtats.
Unapolítica basada en la monarquia absoluta, introduïda per Felip V des de començaments del segle.
Goya viurà la penetració de les idees il·lustrades amb el regnat de Carles III; el retorn a l’absolutisme amb Carles IV, i la crisi posterior, ja al segle XIX: la Guerra del Francés, la Restauració de l’absolutisme de Ferran VII, el trienni liberal, el retorn a l’absolutisme. En definitiva, és testimoni dela caiguda de l’Antic Règim i la instauració de la societat de classes, que marquen l’inici de l’Edat Contemporània. L’autor no viu la seua època com un mer cronista, sinó que s’hi vincula.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

La seua obra fecunda, variada i inclassificable es caracteritza per:
a) Els seus mestres, com ell mateixa diu, són Velázquez, Rembrandt i la natura.
b) En els seus inicis destaca laseua delicadesa, a prop del Rococó. Però, amb el temps, es despreocupa per la forma; en aquest sentit, és precursor de l’Expressionisme. Acaba creant un món propi, fantàstic, propi, cap a allò lleig, terrible, monstruós, grotesc, en la línia de Fusseli i Blake (grans pintors fantasmagòrics); per això es considera un antecedent del Surrealisme. En moltes obres busca l’expressivitat, mitjançant ladeformació de les figures o l’exageració dels seus trets; això influirà sobre l’Expressionisme.
c) Les seues obres segueixen una ordenació geomètrica regular; fins i tot en els últims anys, tot i que la composició és més lliure, mai no és caòtica.
d) S’avança al Romanticisme en: l’emotivitat i el dramatisme de les composicions; els retrats psicològics, el protagonisme de la massa popular en elsseus quadres.
e) Té un gran interés per la llum, la qual cosa influirà sobre l’Impressionisme.
f) Pel que fa al dibuix, el color i la tècnica introdueix grans aportacions:
- El més important per a Goya és el color, on també experimenta una evolució: primer són colors terrosos, opacs; més tard són nets, plens de llum; i a poc a poc guanyen terreny els grisos i els negres.
- Pel que fa a lapinzellada, parteix de Velázquez i va més enllà: pinta taques, fins i tot amb l’espàtula o els dits. Es pot dir que Goya actua com a pont entre Velázquez i els impressionistes.
g) La gran varietat tècnica (gravats, teles, frescos) i temàtica (retrats, quadres històricopatriòtics, religiosos, pintura de gènere i costumbrista, etc.); de fet, cultiva tots els gèneres pictòrics.

La seua vida i obra esdivideixen en diverses etapes, segons els historiadors; però hi ha dos fets que en determinen la trajectòria: la sordesa (1792) i la Guerra de la Independència (1808-1814).

1a ETAPA: VISIÓ OPTIMISTA DE LA VIDA. Fins 1792.

Naix a Fuendetodos (Saragossa). Aviat es trasllada a Saragossa, on fa d’aprenent al taller de José Luzán, un artista local que li dóna a conèixer molts gravats, que li serveixen...