Gràcies per la propina - Una crítica

La dictadura franquista, la diversitat lingüística, la sexualitat i l’erotisme: es troben tots aquests temes en la pel.lícula de Francesc Bellmunt que relata l’història de dos nois des de l’infànciafins a l’edat adult. Gràcies per la propina és l’adaptació de la novel.la autobiogràfica de Ferran Torrent, l’escriptor valencià. La pel.lícula, sortida en 1997, segueix les vides de Ferran i Pepín,dos nois que creixen en un poble valencià sota el règim de Franco. Viuen amb la seva mare vídua que pateix de la depressió, que els fa anar a una escola de jesuïtes. Passen molt de temps amb el seu avii els seus oncles, i van a viure amb ells quan la seva mare mor també.

Presenta un poble típic de València durant els anys 60, amb els vestits, els paisatges i els locals. No obstant, és unahistòria al.legòrica sobre tota una època i evoca memòries per tot un país. Tracta de temes comuns a l’època, tals com l’imposició del castellà i la negació de la sexualitat, de l’homosexualitat i de laprostitució. El castellà s’escolta a l’escola, en les cançons i en la televisió, mentre que el català és reservat a l’àmbit domèstic i popular. Els profesors jesuïtes imposen la llengua d’una manera pocagradable, i acaben espulsant als dos nois després d’una discussió. Veiem la relació homosexual del seu oncle Ramonet, i la seva necessitat d’amagar-la. Tanmateix, la pel.lícula acaba d’una manerapositiva amb l’unió dels dos homes; encara que és secreta, suggereix l’esperança pel futur.

El contrast entre les idees liberals de la seva família i el conservadorisme dels representats delfranquisme és el que fa aquesta pel.lícula tan interessant. Però també cal mencionar les tècniques que Bellmunt va utilitzar per donar vida a l’història, per exemple la veu en off del narrador que ensexplica els secrets silenciats. Veiem l’història des de l’òptica dels dos nens perquè ens identifiquem amb ells, això destaca l’injustícia de les traves asociades a la dictadura. Tanmateix, també utiltza...