Graella Psicomotricidad

ACTIVITATS AUTOESTIMA

1. Fotografiar persona que admiro del mateix sexe i que em senti identificada.
Per a la realització d’aquesta activitat vaig començar mirant fotografies de personatges famosos, perquè pensava que seria l’opció més fàcil, però em vaig equivocar. Em costa molt comparar-me amb un famós que desconec per complet.

Llavors vaig pensar en aquelles persones que no nomésconec, sinó que són molt importants per a mi. I la primera imatge que em va venir al cap va ser la Sandra. Ella és una noia de la meva edat, (21), i vaig topar-me amb ella amb tant sols sis anys. Des de llavors, em mantingut relació, tot i que amb els seus alts i baixos.

Quan erem petites i anavem juntes a fer entremaliadures la gent creia que erem germanes. A totes dues sempre ens ha agradat durel cabell fosc amb serrell al cantó, a més d’una mesura semblant: a l’estiu curt a l’hivern llarg. La cara de magdalena, (rodoneta), sobretot quan portem mitja melena; els ulls en forma d’avellana no gaire arrodonits; les celles fines com els fils; els somriures amb les galtes elevades; les orelles petites; els dits llargs com les pianistes. Tot i així, al arribar als quinze i setze anys es vaproduir entre totes dues una gran diferència d’alçada, ja que jo vaig créixer gairebé vint centímetros més que ella.



Pel que fa la forma de ser de la Sandra és un dels aspectes psicològics que més admiro. Resulta molt curiós com m’arriba a conéixer, i l’ús que en fa de les paraules adequades en cada situació. A més, de la font de confiança que despren que proporciona entre d’altres cosesseguretat. Em sorprén sobretot en aquells dies en que només veure’t sap que et passa alguna cosa i depen la reacció que tinguis al respecte pot endevinar el tema del que es tracta. És en aquests moments, on l’envejo sanament més, perquè jo no tinc aquest do de comprensió i solució conjuntament. En altres paraules, és una noia que no només es preocupa i es diverteix amb els amics segons el moment,sinó que vol comprendre’ls i ajudar-los per fer-los felicos.

Ara bé, hi ha altres aspectes en els quals si ens assemblem. Som dues noies dolces, depenents, xarlatanes, somiatruites, creativament patètiques, musicalment anys 80 i 90, desorientades, pica-pica d’entre hores sobretot galetes i patates, estudioses fins la matinada (si les coses s’han de fer a corre-cuita i ràpid millor no fer-les),enamorades per Itàlia ella Roma i jo Venezia, lectura de misteri com a mitjà d’entreteniment, cinèfiles ella del cinema en blanc i negre i jo del modern, les sabates com a predilecció i el patinatge com l’esport d’unió.

Tanmateix hi ha un aspecte en que totes dues ens compensem molt i és la capacitat de fortalessa. Aquest és un paper que totes dues sempre intentem mantenir, tot i que estiguemenfonsades. Per a nosaltres és important no venir-se a baix, sobretot quan la raó de pes no s’ho val.







2. Ajudar al protagonista d’una història
Història: una noia li han dit que haurà de dur plantilles als peus. Ella està disgustada, perquè s’acosta l’estiu i no podrà dur xancles de platja.

Suposant que la protagonista d’aquesta història s’entristis molt. Demanaria lacol·laboració de la seva família, o bé dels amics més íntims per tal d’ajudar-la. Per començar, buscaria un centre comercial amb una gran quantitat de botigues de sabates, per cercar aquelles més adients al seu problema i dissimular-lo. A més, els amics o bé familiars també s’haurien de comprar un model semblant, per ajudar agafar seguretat a la protagonista

Un altre manera d’ajudar a la protagonista seriasentar-la en un banc prop d’una piscina o bé d’una platja. A continuació, li demanaria que observes només els peus de les persones que passen. D’aquesta manera podria comprovar la quanitat de problemes i deformacions que la societat porta en els peus, però no tenen vergonya de mostrar. Perquè, la visió de l’ésser humà, gairebé mai centra l’atenció en les mans o els peus, a no ser que ho faci...