Grafitti i cartells

1. Introducció

2. Cartell
El cartell representa una de les formes més característiques de la comunicació visual. El seu missatge, la seva informació, han d’entrar visualment, captar-se al moment. La lectura global del cartell ha de fer comprenscible tot el seu significat. El text escrit s’ha de reduir al mínim imprescindible. La resta de la informació l’ha de donar la imatge.L’aparició del cartell en la forma en què actualment el coneixem es remunta al 1870, data en què es van perfeccionar les tècniques de la litografia en color, que va possibilitar la seva reproducció en sèrie.

El cartell es va reconèixer com una forma d’art viu i els artistes més destacats del moment s’hi van sentir atrets. En podem destacar en Tolouse- Lautrec, en Ramon Casas i, en general,els dissenyadors del modernisme, els noucentistes, cubistes, futuristes, art deco, bauhaus, abstractes, hippes …

A través del cartell, des del seu naixement en els tallers litogràfics de Cheret fins als cartells hippies dels anys seixanta, podem seguir les evolucions del gust artístic i també la ideologia de tot aquest període.

2.1 Evolució del cartell

El cartell és un mediessencial en la nostra cultura visual, és una forma de comunicació ja centenària però que, malgrat hagin aparegut nous i poderosos instruments de propaganda, no porta el camí de desaparèixer. La seva evolució ha set considerable, encara que sovint ha estat pressionat per les modes pictòriques i els canvis del gust en general, però també a causa de les noves condicions sociològiques i tècniques.
Jades dels inicis es desenvolupa una preocupació per esclarir les implicacions del cartell no faltant a qui s’interrogava per el seu significat i per la naturalesa del mateix medi.

En tots els cartells hi ha un missatge icònic o icònic- literari. Els cartells que no utilitzen cap imatge entren dins d’un altre gènere que podem anomenar . Pot haver- hi, per tant, un cartell sense paraules (ésuna miqueta estrany però no impossible), però mai sense imatges. El missatge s’ordena sobre un suport pla i de poca consistència (paper generalment). La seva vocació no és permanent, ja que serà substituït. Davant la pintura, el cartell afirma un caràcter essencialment efímer, la qual cosa explica que s’hagin perdut i es perdin per la posterioritat tants mils de cartells impresos en tots elspaïsos del món.

Aquesta imatge- text no té un caràcter únic sinó múltiple. La originalitat d’un cartell no té sentit sinó és per obtenir, després de les operacions tècniques necessàries, un número bastant elevat de còpies idèntiques; en aquestes condicions, el cartell és el resultat final y no la obra física del dissenyador, la qual es concep com un pas en el procés. Igual que en altres medisde masses, no hi ha diferències entre cada un dels mil d’exemplars impresos d’una mateixa obra.

El cartell sempre té una mida relativament gran. El seu destí és el mur i té que permetre la contemplació simultània de dos o més espectadors. Davant l’anunci periodístic, el còmic o, en general, la revista il·lustrada, el cartell s’aproxima al cine en la seva modalitat il·lustrada socialitzada,col·lectiva.
En relació estreta amb el factor anterior està la seva tendència a la simplificació formal exigida per la necessitat imperiosa d’atraure la mirada; a més, la percepció dels seus missatges té que ser gairebé instantània i qualsevol complexitat morfològica seria inútil o molestaria la claredat.

Des del punt de vista estructural el que crida més l’atenció en el cartell és laconvivència entre dos sistemes de signes o dos llenguatges: l’ icònic i el literari; la imatge i el text transmeten una significació bàsica. Encara que pot haver- hi cartells que no tinguin un escrit integrat amb el sistema de la imatge, és molt estrany que el text no estigui almenys implícit o adossat mitjançant un imprès literari enganxat a sobre, o en algun dels marges.

Tornant,...