grafomotricitat

GRAFOMOTRICITAT
El grafisme passa per diferents etapes evolutives en les quals l’infant va adquirint cada vegada més habilitat manual per arribar a dominar el traç de l’escriptura. Aquesta habilitat manual va estretament lligada al desenvolupament psicomotor.
Es un procés de maduració personal de l’infant, en el qual les vivències internes ,les imatges mentals i la construcció d’estructuressignificatives ajuden a expressar amb representacions gràfiques els missatges comunicatius adreçats a uns destinataris en particular.
Etapes de la motricitat gràfica
La motricitat gràfica atrau els nens i les nenes durant el segon any de vida (Lurçat, 1980, pàg. 24). Al començament, la motivació de l’acció és el moviment del braç i de la mà, que acostuma a ser ràpid i impulsiu. Aleshores esconstata que l’activitat és en principi motora.
En el segon i tercer any apareix el nivell perceptiu, és a dir, aleshores l’infant fa l’activitat i l’exercita, la qual cosa fa que disminueixi gradualment la impulsivitat en els moviments alhora que comença la realització de petits traços que, per dir-ho així, descobreix i desvetllen el seu interès. Aleshores la coordinació visual manual s’organitza is’inicia el nivell perceptiu. Poc després, el nen o la nena unirà l’activitat perceptiu motriu amb l’activitat simbòlica, i és aleshores quan comença a donar nom a les seves produccions.



A partir dels tres anys i fins als sis anys apareixen dos tipus de grafisme: el funcional i el figuratiu. Els aspectes motors i espacials que intervenen són el to muscular, la postura del tronc i del cap, elpredomini lateral, la direccionalitat, el sentit de la rotació així com la dissociació i la coordinació dels moviments.
Evolució de la posició i del suport de l'infant per fer grafisme
Posició asseguts a terra i suport horitzontal, el nen es troba en un procés de maduració corporal global i és tot el cos el que escriu. El paper d'embalar a terra és un bon recurs, perquè no impedeix el moviment del'infant.
Posició dem peu a la paret i suport vertical, la posició de verticalitat del suport és paral·lela a la de l'infant, cosa que facilita que assimili millor el camp de referències. Un recurs és el paper d'embalar a la paret, la pissarra, una cartolina, per tal de marcar límits en els seus moviments i que no siguin tan amplis.
Posició assegut a taula i suport horitzontal, la maduraciócorporal de l'infant ha evolucionat, i la tonicitat del seu braç i avantbraç és l'adequada, i utilitza el canell en els seus dibuixos. Amb pràctica el nen aconsegueix una coordinació i pot dibuixar en fulls DINA-3, cada cop en espais més petits.












Viktor Lowenfeld
Viktor Lowenfeld (1903-1960) va ser un professor d'educació artística a la Universitat Estatal de Pennsilvània, queva ajudar a definir i desenvolupar el camp de l'educació artística en els Estats Units.
Els seus començaments i influències
Lowenfeld neix a Linz, Àustria, en el si d'una família jueva. Va estudiar Art i Psicologia. Quan encara no havia acabat els seus estudis, va treballar a l'Institut per a cecs. Sigmund Freud va llegir un article sobre el treball de Lowenfeld amb els cecs, i li va fer unavisita al seu institut. Com a resultat, Lowenfeld es va implicar més seriosament en la investigació científica, elaborant les seves idees sobre els usos terapèutics de les activitats creatives. Carrera a Amèrica
Quan Alemanya va envair Àustria el 1938, la família Lowenfeld va fugir a Anglaterra i més endavant als Estats Units, on va conèixer a Victor D'Amico, el director d'educació en el Museud'Art Modern de Nova York. Gràcies a ell, Lowenfeld va entrar en contacte amb els cercles de l'educació artística de la ciutat. Durant els anys de guerra, Lowenfeld va donar classe de Psicologia a l'Institut Hampton de Virgínia. El 1945 es va convertir en president d'educació artística a la Universitat Estatal de Pennsilvània, posició que ocuparia fins a la seva mort.
El 1947 va publicar...