Gramàtica Catalana

Les irregularitats verbals
Un verb és una categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagmanominal.
El verb és una paraula variable, que es flexiona o conjuga per adoptar diferents característiques i accions. En la majoria de llengües aquesta conjugació es duu a terme mitjançant canvis enels morfemes o desinències que s'ajunten amb un lexema o arrel. Aquests morfemes expressen els següents conceptes en català:
Persona: primera, segona o tercera
Nombre: singular o plural
Mode: Elsmodes personals del verb són indicatiu, subjuntiu i imperatiu, més les formes no personals de l'infinitiu, el gerundi i el participi. L'indicatiu té els temps present, pretèrit —imperfet i perfet— futuri condicional; el subjuntiu té el present i el pretèrit imperfet; l'imperatiu té un sol temps. Els temps de l'indicatiu i el subjuntiu, amb les formes no personals de l'infinitiu i el gerundi, tenenels corresponents temps composts, constituïts per les formes simples del verb auxiliar haver i el participi de cada verb.[1]
Temps verbal: present, passat, futur (amb variants)
Veu: activa o passivaGènere (només els participis): masculí i femení
Segons la conjugació pot haver-hi verbs regulars o irregulars. Els verbs defectius són aquells que no tenen la conjugació completa, com per exempleel verb "caldre" en català, que només compta amb algunes persones.

Aquest treball està centrat en les irregularitats verbals, on a continuació s'exposaran segons la seva conjugació:

Primeraconjugació:
Verbs acabats en -ar
Dièresi
Aquest es utilitzat en el present de subjuntiu i de l'imperatiu dels verbs acabats en: -ear, -iar, -oar, -uar.
canviï, canviïs, canvia, canviï, canviem,canvieu, canviïn
Irregularitats lexemàtiques
En aquest apartat només són els verbs anar i estar.
El verb anar presenta més d'una arrel: vaig/anava.
En canvi el verb estar presenta irregularitat en la...