Grandes Leyendas

LA GRAN DIVERGÈNCIA

Comença amb les institucions, que va generar condicions idònies per un augment de l’economia de mercat (capitalista). Avantatge d’occident que es convertiria en el centre.
La gran divergència no afecta a tots els països, alguns han patit un gran augment econòmic, d’altres no. Només aquells que han patit la revolució industrial.
Pomeranz planteja la hipòtesi que partd’Asia estaven igualades en desenvolupament que Europa. Per a Pomeranz els dos factors claus de la divergència foren els combustibles fòssils de Bran Bretanya i la “petjada econòmica” que va gaudir Europa amb la seva conquesta. L’agricultura britànica va augmentar l’economia del país.
L’èxit europeu i no xinés també te a veure amb l’obtenció de carbó, per tal de produir energia.
GB tenia les mines decarbó a la perifèria i les podia exportar a baix cost.

LES SOCIETATS AGRÀRIES

* Població i alimentació:
La preocupació bàsica de l’ésser humà és la alimentació. Durant la major part de la història l’home ha estat un depredador omnívor, que s’ha alimentat de plantes i animals del seu entorn. L’home ha estat productor d’aliments només les darreres cinc mil·lèsimes de la seva existència. Ésla revolució agrària de la prehistòria.
La producció no te cap avantatge respecte a la depredació, amb menys esforç l’home depredador obté millors i més nutrients, però aquestes comunitats necessiten un espai vital molt ampli, s’ha calculat que el món no podria alimentar més enllà de 15 milions de depredadors humans.
L’home es transforma en productor pel creixement de la població, davant laimpossibilitat de disposar d’espai suficient.
Millora de producció- descobriment de noves tècniques- millora d’alimentació...
Gràcies a les millores tecnològiques l’agricultura va ser l’activitat econòmica bàsica en tots els països i encara ho és en moltes societats actuals.

* El model demogràfic antic
Durant molts anys el tret més rellevant de la història de la població va ser:
*Altes taxes de natalitat
* Altes taxes de mortalitat
* Baixa esperança de vida (25 anys)
* Alta mortalitat infantil
Les grans fluctuacions a curt termini suposava un augment sobtat de la mortalitat, a causa de la fam, les guerres o les epidèmies (pesta negra 1348) que podien haver-hi.
Les epidèmies que afectaven a l’aparell respiratori i digestiu eren per les males condicionshigièniques i a la mala nutrició.
Com a resultat el creixement de la població era molt lent, però en conjunt la tendència era en augmentar la població però el ritme era molt lent.
La població creix més ràpid que els aliments.

* El sostre maltusià
La població té un límit en la quantitat d’aliments de què pot disposar: és l’anomenat sostre maltusià.
La població creix més ràpidament que laproducció d’aliments.
Afegia que la població tendia a situar-se en aquest sostre perquè, mentre la producció d’aliments creix en proporció aritmètica, el nombre de boques (població) ho fa en proporció geomètrica. Aquestes poblacions tenien dificultats per a obtenir una alimentació suficient i es veien afectades per un increment de la mortalitat i una aturada del creixement demogràfic. Diu que hi ha dosfactors d’ajust:
* Frens preventius: són aquells que controlen la natalitat, retardar l’edat del matrimoni, sistemes tradicionals (voluntàriament). Poden arribar a parar el creixement de la població.
* Frens compulsius: afecta a la mortalitat involuntàriament per la alimentació, higiene, malalties, etc.
L’augment de la població (homes) fa que disposin de menys terra per càpita o que laquantitat mitjana de la terra baixi. Com a conseqüència d’augment de la demanda, augmenta el preu. Part de la població te dificultats en obtenir els aliments suficients. Hi ha una baixada de salaris.
Malthus no contempla el canvi tecnològic i no te en compte els factors institucionals ni culturals

Podrien explicar els frens preventius de la gran divergència entre Xina i Europa?
A Europa...