Grans extincions
Páginas: 7 (1609 palabras)
Publicado: 12 de noviembre de 2013
Les grans extincions
L'estudi detallat del registre fòssil indica que la història de la biosfera ha estat marcada per l'existència de llargs períodes de temps d'estabilitat evolutiva en els quals han predominat els mecanismes de selecció natural, amb extincions graduals o de fons de certs grups, causades per mecanismes biològics com ara la competència.
Els períodes d'estabilitat han estatinterromputs per intervals breus de temps geològic durant els quals s'han produït extincions en massa que han afectat un gran nombre d'espècies. Durant aquests breus intervals, les regles del procés evolutiu es trenquen i aquestes extincions no poden ser explicades únicament per causes biològiques.
Malgrat que les extincions en massa han interromput de forma molt directe la diversificació dela vida en el planeta, l'ecosistema global ha sobreviscut a aquesta crisi i ha continuat expandint-se al llarg del temps. Això demostra una gran capacitat d'adaptació a les extincions gràcies als alts nivells de diversitat genètica, ecològica i de comunitats que van existir abans dels episodis d'extinció en massa.
S'han detectat diferents extincions en massa, algunes de les quals són tanimportants, que han acabat tancant eres de la historia.
Primera gran extinció: “L’extinció massiva del Cambrià”
Va tenir lloc a principis de la era Paleozoica. Els éssers vius, es concentraven en el mar, per tant van ser els més afectats.
Un exemple d’ésser viu extingit és:
Els trilobits: Fa 251 milions d’anys es van extingir 17.000 espècies d’aquesta espècie. Eren animals que tenien uncos pla i blindat, que els servia per protegir-se dels depredadors. El seu tamany era molt variat, oscil·lava entre el mil·límetre i el metre de longitud.
Segona gran extinció: “ L’extinció del final del ordovicià “
Fa aproximadament 444 milions d’anys dos extincions massives marquen la transició entre els períodes Ordovícicos y Silúric, que si es conten juntes van ser la segonaextinció més tràgica de la historia de la Terra.
Els principals afectats van ser els éssers marins. Van desaparèixer el 50 % dels coralls i a prop de 100 famílies biològiques.
Es van extingir principalment:
Els placoderms (Placodermi): Van existir fa uns 400 milions d’anys, i van desaparèixer fa un 360 milions d’anys. Van ser els primers vertebrats amb mandíbules i tenien un cos cuirassat.La teoria principal és la causa de la llarga edat de gel, que va causar grans blocs de gel al mar i va fer posteriorment que el nivell del mar baixes.
Tercera gran extinció: “A finals del devonià”
Aquesta extinció succeeix entre el silúric i el devonià.
Gran extinció de éssers marins com:
Hemicordats: Coneguts en el Càmbric superiors al Càmbric inferior. Tenien un cos tou,en forma de cuc. Vivien principalment en zones de marea o també en el fons del mar, fins a profunditats de 5.000 metres.
En conjunt s’estima que van desaparèixer el 77∞ de les espècies, el 57% dels gèneres i el 22% de les famílies.
Quarta gran extinció: “A finals del premià”
Va passar aproximadament fa uns 252 milions d’anys. Es van extingir al voltant del 50% de les famíliesmarines i el 70% dels gèneres.
Van desaparèixer : 21 famílies de rèptils, 6 famílies d’amfibis i un gran nombre d’insectes, arbres i microbis.
Phytosauria: Molts cientifics pensen que el cocodril que coneixem provè d’aquesta espècie, ja que són molt similars. La diferencia més notable entre els dos es que el Phytosauri te un morro molt llarc, en canvi els cocodrils no.
Després de lacatàstrofe, només van sobreviure el 10% de les espècies, al final del Permià. Els científics pensen que aquesta causa no va ser deguda només a una causa, que van ser unes quantes a la vegada.
Cinquena extinció “La crisis biològica del final del cretaci”
És la més coneguda, ja que va ser quan van desaparèixer els dinosaures. En un curt període de temps van desaparèixer el 75 % de les...
L'estudi detallat del registre fòssil indica que la història de la biosfera ha estat marcada per l'existència de llargs períodes de temps d'estabilitat evolutiva en els quals han predominat els mecanismes de selecció natural, amb extincions graduals o de fons de certs grups, causades per mecanismes biològics com ara la competència.
Els períodes d'estabilitat han estatinterromputs per intervals breus de temps geològic durant els quals s'han produït extincions en massa que han afectat un gran nombre d'espècies. Durant aquests breus intervals, les regles del procés evolutiu es trenquen i aquestes extincions no poden ser explicades únicament per causes biològiques.
Malgrat que les extincions en massa han interromput de forma molt directe la diversificació dela vida en el planeta, l'ecosistema global ha sobreviscut a aquesta crisi i ha continuat expandint-se al llarg del temps. Això demostra una gran capacitat d'adaptació a les extincions gràcies als alts nivells de diversitat genètica, ecològica i de comunitats que van existir abans dels episodis d'extinció en massa.
S'han detectat diferents extincions en massa, algunes de les quals són tanimportants, que han acabat tancant eres de la historia.
Primera gran extinció: “L’extinció massiva del Cambrià”
Va tenir lloc a principis de la era Paleozoica. Els éssers vius, es concentraven en el mar, per tant van ser els més afectats.
Un exemple d’ésser viu extingit és:
Els trilobits: Fa 251 milions d’anys es van extingir 17.000 espècies d’aquesta espècie. Eren animals que tenien uncos pla i blindat, que els servia per protegir-se dels depredadors. El seu tamany era molt variat, oscil·lava entre el mil·límetre i el metre de longitud.
Segona gran extinció: “ L’extinció del final del ordovicià “
Fa aproximadament 444 milions d’anys dos extincions massives marquen la transició entre els períodes Ordovícicos y Silúric, que si es conten juntes van ser la segonaextinció més tràgica de la historia de la Terra.
Els principals afectats van ser els éssers marins. Van desaparèixer el 50 % dels coralls i a prop de 100 famílies biològiques.
Es van extingir principalment:
Els placoderms (Placodermi): Van existir fa uns 400 milions d’anys, i van desaparèixer fa un 360 milions d’anys. Van ser els primers vertebrats amb mandíbules i tenien un cos cuirassat.La teoria principal és la causa de la llarga edat de gel, que va causar grans blocs de gel al mar i va fer posteriorment que el nivell del mar baixes.
Tercera gran extinció: “A finals del devonià”
Aquesta extinció succeeix entre el silúric i el devonià.
Gran extinció de éssers marins com:
Hemicordats: Coneguts en el Càmbric superiors al Càmbric inferior. Tenien un cos tou,en forma de cuc. Vivien principalment en zones de marea o també en el fons del mar, fins a profunditats de 5.000 metres.
En conjunt s’estima que van desaparèixer el 77∞ de les espècies, el 57% dels gèneres i el 22% de les famílies.
Quarta gran extinció: “A finals del premià”
Va passar aproximadament fa uns 252 milions d’anys. Es van extingir al voltant del 50% de les famíliesmarines i el 70% dels gèneres.
Van desaparèixer : 21 famílies de rèptils, 6 famílies d’amfibis i un gran nombre d’insectes, arbres i microbis.
Phytosauria: Molts cientifics pensen que el cocodril que coneixem provè d’aquesta espècie, ja que són molt similars. La diferencia més notable entre els dos es que el Phytosauri te un morro molt llarc, en canvi els cocodrils no.
Després de lacatàstrofe, només van sobreviure el 10% de les espècies, al final del Permià. Els científics pensen que aquesta causa no va ser deguda només a una causa, que van ser unes quantes a la vegada.
Cinquena extinció “La crisis biològica del final del cretaci”
És la més coneguda, ja que va ser quan van desaparèixer els dinosaures. En un curt període de temps van desaparèixer el 75 % de les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.