Gratacels- Mies van der Rohe

Mies van der Rohe en el seu article es queixa que l’atrevida estructura que tenen en general els gratacels, la qual és la base del disseny artístic, només la podem veure durant laconstrucció. Perquè a la majoria la tapen amb parets exteriors. El que ell vol és que els gratacels amb estructures impressionants siguin de vidre, ja que les parets exteriors nosuporten càrrega i així es pugui veure l’estructura d’acer de l’edifici. Com en els seus gratacels de la Friedrichstrasse a Berlín.
Segons el que diu Mies van der Rohe jo crecque els materials de la façana de la torre Agbar estan ben buscats ja que esta coberta de vidres. Per molt que no siguin transparents, sinó que són vermells i blaus. Trobo que es potapreciar bé l’estructura de l’edifici. Es pot veure cada pis i com les circumferències que formen l’estructura es van fent cada vegada més petites al anant pujant amunt.
Tot i quejo penso que segons Mies van der Rohe l’arquitecte Jean Nouvel podria haver utilitzat uns vidres transparents o que no fossin tan opacs perquè així es pogués veure més clarament lagran estructura de l’edifici. I també podria haver utilitzat colors que no ressaltessin tant per sobre de tot, com el vermell, perquè així d’aquesta manera la gent es fixaria mésamb l’estructura de l’edifici i no tant amb la seva grandesa i l’exterior.
Si la relacionem amb la torre 30 St Mary Axe de Londres (també coneguda amb el nom The Gherkin) podemveure que tenen una retirada ja que tenen la mateixa forma. Però personalment penso que en aquesta es pot apreciar més bé l’estructura que a l’altre. Ja que per molt que també estiguicoberta de vidres i també amb diferents tonalitats, són més transparents i clars. Això comporta que no ressaltin tant i que deixin veure més clarament l’estructura de l’edifici.