gravat
DEFINICIÓ:
El gravat és una tècnica artística d'estampació, tot i que també reben aquest nom l'acció de gravar, la matriu i l'estampa. Pel seu tiratge limitat i la seva producció artesanal, l'estampa d'un gravat es troba entre l'obra artística única i la reproducció il·limitada per impremtes industrials.
TÈCNIQUES DEL GRAVAT:
L'aiguafort és la tècnica per excel·lència del gravat.Consisteix a cobrir la superfície de la planxa amb un vernís a base de ceres resistent a l'acció de l'àcid que permetrà, un cop sec, dibuixar-hi damunt amb un punxó que ratlli el vernís i deixi la planxa al descobert. Després es submergeix en el mordent i aquest actua sobre les parts que han quedat descobertes. La profunditat i el gruix de la línia ens vindran determinats pel temps d'immersió enel mordent, el grau de densitat i la temperatura ambient.
L'aiguatinta consisteix a cobrir tota la superfície de la planxa amb una fina capa de pols en gra que pot ser de resina de colofònia o betum de Judea. Un cop enganxada dóna una petita retícula o trama irregular, que ens permet treballar en una tinta plana i una amplia gamma de valors tonals.
L'aiguatinta al sucre Aquesta tècnica enspermet dibuixar a línia sobre la planxa directament amb pinzell o similar, conservant totes les característiques d'aquest mitjà; gruix i fluïdesa del traç. Consisteix en una barreja de tinta xinesa i sucre. Amb aquesta substància dibuixarem sobre la planxa, que abans haurem resinat. Ho deixarem assecar i, un cop sec, ho cobrirem tot de vernís de gravat. De nou sec, ho introduirem a dins d'un recipientamb aigua tèbia; l'aigua fa rebentar la capa de sucre i deixa al descobert el traç del dibuix.
El vernís tou és un vernís per gravat al qual s'ha incorporat una matèria grassa per tal de retardar-ne l'assecat i poder aprofitar les qualitats del vernís molt més temps. Això permet transferir imatges i textures per pressió a la seva superfície. Per elaborar una planxa amb aquesta tècnica, cobriremen primer lloc tota la planxa amb una capa uniforme de vernís. A sobre es diposita un paper amb un cert grau de rugositat. Damunt es pot dibuixar amb llapis o ceres. La pressió del llapis en dibuixar sobre el paper fa que el vernís s'enganxi al paper i deixi la planxa al descobert.
El gofrat consisteix en l'estampació d'una planxa gravada accentuant les textures i els relleus; normalment nos'entinta. Es realitza protegint les parts de la planxa que no vulguem que siguin atacades per l'àcid amb vernís i després es submergeix en un mordent, deixant mes del temps d'immersió per accentuar els relleus.
La punta seca consisteix a dibuixar directament sobre la planxa fent servir una punta d'acer per ratllar la superfície. Segons el grau de pressió que fem, aixequem més o menys metall i, pertant, això influirà en la intensitat i en el gruix de la línia estampada.
Il mezzotinto consisteix a granejar tota la superfície de la planxa amb el bressol (berceau), amb una ruleta o amb una punta. Un cop obtinguda la planxa completament granejada -formant un entramat que en estampar-lo faci la superfície completament negra-, amb un brunyidor es dibuixa sobre la superfície, aixafant lescrestes que s'han deixat en granejar i insistint en els llocs que es vulguin més clars.
Gravat al burí o talla dolça consisteix a dibuixar directament sobre la planxa fent servir una punta d'acer anomenada burí, fent una incisió neta a la superfície del metall. Segons el grau de pressió que fem, desplaçarem més o menys metall i, per tant, això influirà en la intensitat i en el gruix de la líniaestampada.
Les ruletes o manera al llapis consisteix a dibuixar sobre la superfície de la planxa amb una rodeta dentada, aquestes rodetes donant un traç de gra irregular recordant el traç del llapis. Es pot utilitzar sobre la planxa nua o amb vernís.
El puntejat és una tècnica molt antiga, es feia servir per fer grans filigranes, a base de punts. Aquesta tècnica el seu origen el té en l'orfebreria,...
Regístrate para leer el documento completo.