Gravat

TÈCNIQUES DE GRAVAT


Gravat en relleu :


La imatge s’aconsegueix retirant el material de la planxa o matriu amb diferents eïnes, de manera que la part que queda en el pla superior correpon amb el dibuix. Aquesta matriu s’entinta, per tant, la forma del relleu és el que quedarà imprès i la resta quedarà en blanc.





Dins el gravat en relleu hi trobem dues tècniques :Xilografia : és la tècnica del gravat més antica on s’emprea com a matriu una superfície de fusta (generalmente dures com la del cirerer o el boix). El dibuix sobre la planxa pot fer-se de dues maneres ; fent els traçps en el sentit de la veta, és a dir, seguint la dirección de les fibres de la fusta, o bé transversalmente, fent petits talls perpendiculars a la dirección de les fibresde la fusta. El primer cas és anomenat xilografia a la fibra o al fil i en el segon xilografia o contralibra a la testa.


Sobre la matriu de fusta es construeix la imatge tallant-la mitjançant eïnes amb les quals es rebaixa la superfície de la matriu, obtenint socs que corresponen al color blanc o a l’ausència de color. Normalmente s’utilitzen ganivets i gúbies per al gravat de fibra,en canvi, pel contragravat utilitzen el buril, que permet treballar sobre superfícies molt més dures i produeix solcs més estrets i precisos. Quan s’ha acabat de tallar la imatge, s’entinta la matriu amb un rodillo que diposita tota la tinta en la superfície de la matriu menys en els llocs que s’han tallat amb les gúbies (les parts en blanc). La imatge queda marcada al paper utilitzant una prensavertical.






- Linografia : es tracta d’una variante moderna de la xilografia, en la que s’emprea el linòlium com a matriu. El procediment per obtener la imatge és idèntic al del gravat en fusta, incidint sobre el linòlium amb gúbies, de manera que les parts buidades quedaran en blanc i les zones en relleu, seran les que rebran l’aplicació de la tinta. Al ser un material tou,el linòlium no presenta dificultats com la veta de la fusta, però tampoc permet la finura en el traç que podem obtener amb la xilografia a contralibra.







Gravat al buit :

La imatge s’aconsegueix fent incisions a una matriu metàl·lica per mitjàns mecànics o químics, de manera que les parts bosques de la imatge corresponen a les incisions on es disposarà la tinta, quedant en blanc lesparts del paper que estan en contacte amb les zones no buidades, exactamente al contrari del que passa amb els gravats en relleu.
Els procediments en solc es classifiquen com a mètode directe (si el gravador intervé sobre la planxa realitzant incisions per a traçar la imatge) o mètode indirecte (si la marca sobre la planxa s’aconsegueix mitjançant productes químics).


Procediments de mètodedirecte :


Amb buril : és la tècnica on es fa el dibuix mitjançant línies sobre una matriu de metall, ajudant-se exclusivamente amb el buril, que recorda a una arada i en el gravat s’utilitza d’una manera bastant semblant, fent solcs sobre la planxa de manera que com major sigui la pressió que s’emprea per a fer el forat, més profund serà el resultat de la incisió. Això fa que a l’horad’entintar, hi entri més tinta. A tots dos costats dels solcs s’aixequen llimadures metàl·lques que s’han de rascar amb un brunyidor.


El gravat al buril és la tècnica més artística per a plasmar un dibuix, un enllaç o una lletra. Es relaciona amb la joyería per ser una font de gravats (proncipalment sobre plata i or ja que són materials més tous).






Punta seca :aquesta tècnica pren el seu nom degut a l’eïna utilitzada, un punxó fi i afilat que es presiona sobre una planxa de coure amb major o menor intensitat segons el gruix de la línia que volem obtindre. La punta d’aquest instrument pot ser d’acer, diamante o rubí i tenen una forma d’agulla. Es treballa a pols fent línies molt més fines que amb el buríl.


Igual que amb el procediment anterior,...