Grease Català

ACTE I





ESCENA I


Amb el teló abaixat apareix la Srta. McGee , acompanyada de l’editora de l’anuari de la darrera promoció de Rydell i d’un exalumne il·lustre.

SRTA. McGEE (al públic, que aplaudeix)

Gràcies... És un plaer presentar-los la Sra. Stuart, editora de l’anuari de la darrera promoció de Rydell i el Sr. John Thompson, company exalumne graduat amb els més alts honors,i avui vicepresident d’ “Anem al Gra. Estudis sobre acne i microbiologia”.



SR. THOMPSON

Srta. McGee, amics, exalumnes, honorables invitats i tants d’altres aquí presents... Veure tots aquests rostres coneguts em fa recordar aquells dies meravellosos que se’n van anar per no tornar. Dies de treball i de joc, dies d’animar els nostres equips – Ra! Ra! Ra! Rydell guanyarà!- i dies depreocupar-nos i d’estudiar per als exàmens. Potser alguns d’aquests rostres no són amb nosaltres aquesta nit perquè s’hauran pensat que la nostra estimada i sempre respectada Srta. McGee tindria preparat un dels seus exàmens sorpresa. (A la Srta. McGee) Faig broma. (Al públic, novament) Sigui com sigui, els alumnes absents aquesta nit mai no faltaran en el nostre cor i en la nostra memòria i seranrecordats sempre tal i com eren.

Surten i puja el teló. Van arribant a Rydell els alumnes en el seu primer dia de classe.





EL MEU MÓN


TOTS
El curs comença i amb els vells companys
de nou ens retrobem. Mai no ens sentim estranys
perquè és a Rydell que ens hem conegut
i des de fa molt temps que som a aquest institut.

És el meu món.

Les nostres vides ja s’han encreuat.
Anem,doncs, on anem ens unirà el passat.
I aquests bons dies no els oblidarem.
Gravats a dins del cor per sempre més els durem.

És el meu món.
Els amics, les amigues.
És el meu món, el meu lloc, un somriure.
Una manera de viure.

Volem ser lliures, viure sense por,
alimentant l’amor, sentint la gran sensació
que allò que importa és sols l’autenticitat.
Mostrant-nos tal com som viurem,llavors, de v’ritat.

És el meu món.
Els amics, les amigues.
És el meu món, el meu lloc, un somriure.
(És) Una manera de viure.

És on hi ha la meva gent,
el nostre espai,
el nostre món.
I tants sentiments.

Volem ser lliures, viure sense por,
alimentant l’amor, sentint la gran sensació
que allò que importa és sols l’autenticitat.
Mostrant-nos tal com som viurem, llavors, de v’ritat.És el meu món.
Els amics, les amigues.
És el meu món, el meu lloc, un somriure.
(És) Una manera de viure.



ESCENA II


El menjador de l’escola. Rizzo, Julie i Marty, amb unes ulleres molt sofisticades, porten les safates i busquen lloc per seure.

RIZZO
És el primer dia de classe i sembla que porti un any sencer tancada aquí dins.

MARTY
Sí, quin rotllo! Ei, seiem aquí?JULIE
Sí. La Jan ja ve i la Frenchy és amb la que ha vingut nova. Ja apareixeran.

MARTY
Voleu una mica d’amanida?

RIZZO
Va, a veure si em cap.

MARTY (cridant Jan)
Ei, Jan, som aquí!

JAN (amb una safata)
Però, i els nois, on són?

RIZZO
Aquests no es gasten pasta per dinar.

JULIE
Són uns rates. Segur que han dut bocates.

L’escena passa a les grades de l’escola. Sonny, Doodyi Richie són allà menjant entrepans.

SONNY
Ei, Doody, et canvio una sardina per un tros de salami.

DOODY
Ni mort m’empasso una de les teves sardines. Deuen ser a la bossa aquesta des del dia que et van batejar.

SONNY
Què dius? La meva mare ha obert la llauna aquest matí.

RICHIE
Fas llevar la mama perquè et faci l’esmorzar?

SONNY
Ho fa tots els primers dies de classe.

ArribaKenickie.

KENICKIE
Ei, tios, què passa?

DOODY
Kenickie, què passa?

Se saluden molt contents de tornar-se a veure.

SONNY
Ei, Kenickie, què portes per dinar? Et canvio el que portis per mitja sardina.

KENICKIE
Que ets boig? Que vols que empudegui mitja escola?

DOODY
On has estat aquest estiu?

KENICKIE
He estat treballant.

RICHIE
Treballant? On?

KENICKIE
Carregant...