Griego

4
JONIA
 nom assignat als territoris poblats pels jònics grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud). Al interior, en direcció est, a no gaire distància de la costa, hi havia les ciutats de Magnèsia, Larissa, Tralles, Alabanda i altres que no en formaven part. Claudi Ptolemeu la situa entre el riu Hermos a Lídia i el Meandre a Cària (quedant fora Focea i Milet).

MILETfou una ciutat de Jònia, la principal de la regió. Millawanda o Milawata fou el nom hitita de la ciutat de Milet. Fou una de les ciutats aliades dels Ahhiya o Ahhiyiwa (aqueus) i capital d'un petit estat independent. El quart any del regnat de Mursilis II, fou atacada pels hitites dirigits pels oficials, Gulla i Mallaziti, com a represàlia pel suport donat per la ciutat al rei d'Arzawa. Elsatacants foren victoriosos i van retornar a Hattusa amb força botí i captius. Tot i una temporal submissió als hitites, durant el regnat de Muwatallis tornava a ser independent i es coneixen mencions al governador Atpa. Piyama-radu, un guerrer possiblement de Lazba (Lesbos) que dirigia un contingent de desarrelats arzawans, es va posar al servei d'Ahhiyawa en una possible lluita contra els hitites idesprés es va casar amb la filla d'Atpa.
EFES
 fou una de les dotze ciutats de Jònia (avui Turquia),  Ferècides diu que la regió d'Efes i Micale, fou habitada pels lelegis i en foren expulsats pels jonis dirigits per Androclos fill de Codros, que va fundar la ciutat.
La primera noticia certa que es té de la ciutat es una guerra amb els magnets (els habitants de Magnèsia).
Els cimmeris van envairl'Àsia Menor en el regnat del rei de Lídia Ardis II. Van pujar per la vall del Caystros i van arribar a Efes però res se sap dels danys que li van causar. En aquests atacs fou destruïda Magnèsia. Després d'això Efes va caure sota domini de Lídia i després de Pèrsia al fins del segle VI aC.
En  499 aC quant els atenencs i els eretris juntament amb els jònics van marxar a Sardes, van desembarcar aEfes i van deixar els vaixells a Coressos. Sardes fou incendiada i es van retirar però foren perseguits fins a Efes i els van derrotar en un combat naval enfront de Milet. Els atenencs es van retirar a Micale i van anar de nit a Efes quant s'estava celebrant la festa de la Tesmofòria i els ciutadans, els van atacar pensant que eren lladres, i els van matar almenys uns quants. Per aquest fets sesap que Efes no tenia vaixells de guerra i per tant se suposa que no participava a la revolta de Jònia tot i que en general hi devia simpatitzar.
MAGNAGRECIA
és el nom de l'àrea del sud de la península italiana que va ser colonitzada pels grecs en el segle VIII aC, els quals hi portarien la cultura hel·lènica. No va tenir mai unitat política. Magna Grècia va ser absorbida per la República Romanadesprés de la Guerra Pírrica. La regió seria després considerada part de la província d'Itàlia durant l'Imperi Romà. Durant l'edat mitjana, després de la guerra Gòtica, noves onades d'immigrants grecs bizantins de Grècia i Àsia Menor s'hi van establir, atès que la regió era governada nominalment per l'Imperi Romà d'Orient fins a l'arribada dels llombards i dels normands. Sense cap dubte, elsbizantins van trobar a la regió del sud d'Itàlia, la Magna Grècia, un arrel cultural comú, els parlants del grec eredi ellenofoni.
No obstant que la majoria dels habitants grecs de la regió es van italianitzar i avui dia ja no parlen el grec, encara existeix una minoria que parla el griko salentino, a Calàbria i Salento. Aquesta llengua és una combinació del dialecte grec dòric antic, del grecbizantí i d'elements italians o dels dialectes del sud, amb una rica tradició oral i folklòrica. Els registres històrics inidquen que la Magna Grècia era predominantment de parla grega fins i tot durant el segle XII de la nostra era.

EMPURIES
fou una antiga ciutat grega i romana. Es componia de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera fundació grega, Paleàpolis o ciutat...