gtfdsx

Miguel Mihura Santos va néixer a Madrid el 21 de juliol de 1905 i va morir el 28 d'octubre de 1977. El seu pare, Miguel Mihura Álvarez, va ser actor, autor i empresari teatral; com a autor va escriure sarsueles, comèdies i alguna òpera; com empresari teatral no va ser gaire afortunat; com a intèrpret va gaudir d'èxit i popularitat en els papers còmics que representava.
Mihura deia que ell nohavia estat un nen que jugava amb soldadets de plom sinó amb peluques, disfresses de teatre, ja que sovint el seu pare el portava a ell al camerino i les tiples de la companyia el mimaven i li donaven petons. Així que des de molt petit es trobava familiaritzat amb les gires i amb la vida irregular i bohèmia dels homes i dones de la faràndula, per la que se sentia atret des de ben petit.
Només vatenir un germà, Jerónimo, que era més gran que ell. Els dos van estudiar en el selecte Colegio de San Isidro, de Madrid. Poc atret pels estudis, Miguel va superar el batxillerat amb algunes dificultats. Més tard, va estudiar piano, idiomes i dibuix.
Al voltant de 1921, Mihura admirava Enrique García Álvarez que el considerava el dramaturg «més desorbitat, menys burgés, i potser el mestre dels quedesprés començarien a cultivar lo esbojarrat». Al 1925, va morir el seu pare, i va abandonar temporalment el negoci teatral, que sempre el va considerà la seva autèntica vocació i la seva feina per la qual estava preparat. L'experiència d'aquells anys i la seva relació directa amb totes les cares de l'àmbit teatral - tant literàries com econòmiques — seran decisives per la seva vida professional.Potser per aquesta raó Mihura mai va pretendre ser un home literari que tan sol aspirava ha tenir un reconeixement del públic molt ampli per arriba a viure de la seva obra.
Als vint anys Mihura habitualment anava a les tertúlies de la Granja del Henar i de Pombo i inicia les seves col·laboracions als diaris i revistes de qualitat de dibuixant i articulista. A partir del any 1925, amb el pseudònimde Miguel Santos— que és la composició del seu nom i el seu segon cognom — i el de El conde Pepe, comença a formar part de la redacció de les anomenades revistes galants, alguns exemple d'elles són: Muchas gràcies, Flirt i Pessigolles, i per últim el setmanari Bon Humor (1927-1931). En aquestes publicacions col·laborava amb veterans com Pérez Zúñiga, Julio Camba o Gómez de la Serna, que eren ungrup de joves escriptors molt atents al model d'humor que s'estava cultivant en algunes revistes europees.
El 1927 comença a treballar per a Gutiérrez (1927-1935), que consistia en un setmanari dirigit pel caricaturista K-Hito que després va posar en pràctica a la La Ametralladora i en la codorniz. El coneixement dels treballs de Migura en aquesta època són imprescindibles per valorsatisfactòriament la seva obra més famosa Tres sombreros de copa.
L'obra de Mihura s'ha d'emmarcar en el context dels moviments avantguardistes i del trencament amb la tradició realista que va caracteritzar als autors de l'anomenada generació del 27 que eren: Jardiel Poncela, José López Rubío, Tono i Edgar Neville. Tots ells cultivaven el que es va denominar com «l'humor desorbitat o humor pur». Els membred'aquesta generació de humoristes espanyols van participar en les mateixes tertúlies i col·laboraren en la mateixa revista, en les que es va cultivar el cosmopolitisme cultural i un humor renovador, de evasió, per mitjà del qual es burlaven dels tòpics, de l'estupidesa i de l'estretor de mires de les convencions burgeses; molts d'ells es van interessar pel cinema, fins i tot, alguns d'ells van arribar atreballar a Hollywood. Ells van acceptar el règim Franquista, del qual mai es van sentir còmodes i en el que a gairebé ningú li va anar bé.
El 1932 remata Mihura Tres sombreros de copa i se la va llegir a amics, escriptors, actors i empresaris. A uns pocs els va agradar molt, però la major part d'ells no van entendre l'obra ni es van interessar per ella. Per això, encara de les promeses que...