Guía rápida para estudiar Latín en Catalunya ; por Alejandro Román Gómez-Mansilla

Latín

-Repasa las declinaciones y los valores de análisis.
-Repasa los verbos
-Repasa los verbos derivados del sum




Oració subordinada adverbial temporal  “Ubi”(quan)
Complement predicatiu Nominatiu/acusatiu.
Oració subordinada de relatiu, sempre en funció de CN
“Hydram {quae septem capit habebat}, necavit.

Oració subordinada adverbialtemporal causal amb preposició “cum” + infinitiu traduible per “Com que”.
Genitiu partitiu: monumentum partem  Una part del monument, o les muralles.
Construcció de participi concertat  “In amphoris reconditam” “Amagada a les ànfores”.
Ablatiu de qualitat  “Monstrum horrendum specie humana sed immani”   “Un monstre horrorós d’aspecte humà però gegant?”
Superlatiu  Acostuma a anaracompanyat per atribut.
Comparatiu : “Maior, melior, optimus”.
Ablatiu absolut format per una construcció de ; (participi + ablatiu) “fet allò”.
Subordinades, com les de les llengües romàniques, sols que amb vocabulari llatí.
Valors Del Cum:

-Cum + Indicatiu quan } Oració subordinada adverbial temporal.
- Cum + Subjuntiu } Oració subordinada adverbial causal.


Superlatiu
-Issimus, a , um/-limus/ rimus
Fortissimus,a ,um  El més fort
-Comparatiu
-Ior/-Ius Altior/Altius Més alt que...

Pronoms Relatius.

Hic,haec, hoc Aquest, aquesta.
Iste , ista, istud Aquell, aquella.
Ille, illa,illum  Aquell, aquella.
Is,ea,id  Ell, ella.
Idem, eodem, idem  el, la
Ipse, Ipsa,Ipsum  Ell mateix, ella mateixa.
Qui,quae, quod El qual, la qual.Literatura clàsssica:


CICERÓ:
L’oratòria era molt necessària en una Roma teòricament democràtica, ja que un bon orador podia aconseguir que s’aprovessin o no unes lleis determinades, que es designés un candidat o un altre per exercir les magistratures, o que es condemnés o no un acusat. Era indispensable per a tot aquell que volia dedicar-se a la carrera política. A Roma, l’època d’or del’oratòria correspon al període republicà i, sens dubte, l’orador per excel·lència fou Ciceró.
Ciceró va néixer l’any 106 aC a la ciutat d’Arpino. Va acabar els seus estudis superiors a Roma, on va rebre l’ensenyament dels millors oradors i juristes del moment. Va viatjar a Grècia i a l’Àsia Menor per completar la seva formació humanística, i de tornada a Roma, va començar la seva carrerapolítica. L’any 63 aC, va ser nomenat cònsol, moment marcat per la seva acció contra la conjuració de Catilina.
Després de la victòria de Cèsar, en la batalla de Farsàlia (48 aC), Ciceró es retirà de la vida política. Però després de l’assassinat de Juli Cèsar tornà a Roma, reprengué la carrera política i atacà Marc Antoni. Arran de la constitució del segon triumvirat, es considerà que Ciceró en podiaesdevenir un dels enemics principals. Per això, fou assassinat l’any 43 aC.
La seva producció literària és molt extensa i variada. Ciceró va escriure discursos, tractats de retòrica, tractats politicofilosòfics i epístoles.
Els discursos de Ciceró tenien un contingut jurídic. Entre els discursos jurídics cal esmentar la Defensa del poeta Àrquias, la Defensa de Miló i les Verrines.
Tambépronuncià discursos de caràcter polític, dels quals, sens dubte, cal destacar-ne dos: les Filípiques i Les Catilinàries. Són l’obra més coneguda de Ciceró. Es tracta de quatre discursos pronunciats contra Catilina, el màxim implicat en la conjuració contra la República.
Ciceró va escriure De l’orador, on intervenen Marc Antoni i Licini Cras. En aquesta obra, ens diu que tot discurs s’ha de dividir enunes parts diferenciades: la introducció, l’exposició, l’argumentació i la conclusió.
Pel que fa als tractats de temàtica política, cal destacar l’obra La república. Va escriure també tractats de contingut més filosòfic o moral. Es limità a difondre les idees dels filòsofs grecs a Roma. Però podem considerar-lo el creador de gran part de la terminologia filosòfica llatina.
Gràcies a les...